viernes, 31 de octubre de 2014
LA BRUJA LAURA V.
FELIZ HALLOWEN AMIGOS!!! A disfrutar esta fiesta y que las brujas no os devoren!!!
LAURA VEGA
LAURA VEGAmiércoles, 29 de octubre de 2014
Liquens.
Hola,sóc Guillermo.Us trau informació sobre els liquens.
Els líquens o fongs liquenitzats són uns éssers vius fotosintètics formats per l'associació d'un fong amb una alga. La seva forta capacitat d'adhesió incrustant al substrat i la seva resistència i tolerància a la dessecació permet als líquens colonitzar ambients que no poden colonitzar les plantes. La paraula liquen prové del grec λειχἠν (malaltia de la pell, durícia, planta paràsita). La ciència que estudia els líquens és la liquenologia.
Estan formats per dos components o organismes que viuen en simbiosi: per una banda hi ha les hifes del fong (que s'anomena micobiont o micosimbiont) i d'una altra les cèl·lules de l'alga (gonidis, ficobiont o ficosimbiont). Aquesta associació és duradora, reproduïble (dóna naixement a nous individus), té beneficis recíprocs pels associats i comporta modificacions morfològiques i fisiològiques (aquestes darreres lligades a interaccions genètiques entre les parts). El micobiont sol ser un ascomicet, pel que es denominen ascoliquens, i presenten les fructificacions típiques dels ascomicets, si presenten peritecis es denominen pirenolíquens (pirenomicets) i si desenvolupen apotecis, discoliquen(discomicets); més rarament el micobiont pot ser un basidiomicet (basidioliquens). El ficobiont sol ser un cloròfit, més rarament un cianòfit; de vegades es presenten associacions triples, com en el gènere Lobaria, un ascoliquen, amb una cloròfit com a ficobiont, que, no obstant això, presenta unes estructures especials, anomenades cefalodis, en les associacions es produeix amb una cianofícia (Nostoc). A causa de la seva naturalesa dual, els líquens presenten característiques tant del fong com de l'alga, malgrat presentar característiques pròpies i particulars
Els líquens o fongs liquenitzats són uns éssers vius fotosintètics formats per l'associació d'un fong amb una alga. La seva forta capacitat d'adhesió incrustant al substrat i la seva resistència i tolerància a la dessecació permet als líquens colonitzar ambients que no poden colonitzar les plantes. La paraula liquen prové del grec λειχἠν (malaltia de la pell, durícia, planta paràsita). La ciència que estudia els líquens és la liquenologia.
Estan formats per dos components o organismes que viuen en simbiosi: per una banda hi ha les hifes del fong (que s'anomena micobiont o micosimbiont) i d'una altra les cèl·lules de l'alga (gonidis, ficobiont o ficosimbiont). Aquesta associació és duradora, reproduïble (dóna naixement a nous individus), té beneficis recíprocs pels associats i comporta modificacions morfològiques i fisiològiques (aquestes darreres lligades a interaccions genètiques entre les parts). El micobiont sol ser un ascomicet, pel que es denominen ascoliquens, i presenten les fructificacions típiques dels ascomicets, si presenten peritecis es denominen pirenolíquens (pirenomicets) i si desenvolupen apotecis, discoliquen(discomicets); més rarament el micobiont pot ser un basidiomicet (basidioliquens). El ficobiont sol ser un cloròfit, més rarament un cianòfit; de vegades es presenten associacions triples, com en el gènere Lobaria, un ascoliquen, amb una cloròfit com a ficobiont, que, no obstant això, presenta unes estructures especials, anomenades cefalodis, en les associacions es produeix amb una cianofícia (Nostoc). A causa de la seva naturalesa dual, els líquens presenten característiques tant del fong com de l'alga, malgrat presentar característiques pròpies i particulars
Suscribirse a:
Entradas (Atom)