Hace 7 horas se ha producido un accidente de avion en la montaña LOS ALPES, se dirigia a desde Barcelona a Dusseldof. Han fallecido 150 personas
CARLOS
DESCANSEN EN PAZ
jueves, 26 de marzo de 2015
domingo, 22 de marzo de 2015
La polvora
Origen de la polvora
.La pólvora fue inventada en China para hacer fuegos artificiales y armas, aproximadamente en el siglo IX de nuestra era, aunque no concibieron las armas de fuego como nosotros las conocemos. Los bizantinos y los árabes la introdujeron en Europa alrededor del 1200.
carlos
.La pólvora fue inventada en China para hacer fuegos artificiales y armas, aproximadamente en el siglo IX de nuestra era, aunque no concibieron las armas de fuego como nosotros las conocemos. Los bizantinos y los árabes la introdujeron en Europa alrededor del 1200.
carlos
martes, 10 de marzo de 2015
treball falles de emilio
Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu monument faller). També se celebra a altres municipis del País Valencià.
En valencià medieval, la paraula falla servia per anomenar les torxes que es col·locaven dalt de les torres de vigilància. Deriva del llatí facula, torxa. Al Llibre dels Fets, se cita que les tropes del rei en Jaume portaven falles per il·luminar-se.
Es caracteritzen fonamentalment perquè es planten als carrers monuments o escultures, denominades falles, fetes, tradicionalment, de fusta i cartró, malgrat que avui dia es fan majoritàriament de poliestirè i fusta. Aquests monuments han d'estar plantats abans del dia 16 de març de matí (nit del 15, la Plantà) i es cremen quatre dies després, la nit del dia de Sant Josep, a la mitjanit (nit de la cremà). Es caracteritzen també per la massiva presència de música, en forma de bandes de música pels carrers, i de coets, en totes les seues formes (masclets, focs d'artifici, etc.) i a tota hora. Moltes activitats s'organitzen pels casals fallers, sent els seus membres els fallers. Els fallers s'engalanen amb una vestimenta tradicional, que per a les dones és el vestit de fallera, amb delicats brodats, i pentinats clàssics de la dona valenciana. Per als hòmens és més senzill i pot ser un brusó i un mocador (llaurador), el vestit de gala (col·loquialment denominat panderola, pel seu color negre) o cada dia més sovint amb el vestit de Saragüells.Durant el segle XIX i fins a la Guerra Civil Espanyola, els monuments van adquirir un caràcter anticlerical i sovint molt crític amb el govern local o nacional. De fet, es va voler prohibir les falles en nombroses ocasions, sense èxit. En aquesta època entrà en actiu Regino Más, primer artista faller a passar a la història, i considerat el pare del monument faller modern. Amb l'arribada de la dictadura de Franco la festa va perdre gran part del seu sarcasme per la censura, encara que eren de les poques expressions públiques que durant la dictadura es podien i es feien íntegrament en valencià.[3] Durant este període s'instauraren moltes activitats religioses (per exemple, l'ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats), en principi alienes (i quasi contradictòries amb la festa original), que avui dia són part consubstancial de la festa.
Després de la crida, que es fa unes setmanes abans de començar la festa, quan ja s'ha elegit la nova fallera major, comencen moltes activitats falleres en els casals i per la Junta Central Fallera. No obstant això, és a partir de l'1 de març que cada dia (fins al 19 inclòs) es disparen les mascletades a la plaça de l'ajuntament de València. Els dissabtes a la nit de la setmana de Març tenen lloc la Cavalcada del Ninot i la Cavalcada del Regne). A partir del dia de la plantà, molts casals organitzen cada dia despertades cap a les 8 del matí, mascletades cap a la 1-2 del migdia, cordades a les nits. Una despertada és un tipus de cercavila que se sol fer enjorn en les festes populars valencianes, que consisteix a despertar el barri o el poble on se celebra, fent ús de masclets o petards i opcionalment amb acompanyament musical com dolçaina i tabalet o bandes de música. Tradicionalment, les despertades es feien amb petards anomenats trons de bac, que esclataven amb el xoc d'aquestos contra el sòl, però per culpa de l'elevat perill que suposaven per a la ciutadania, es retiraren del mercat. Actualment estan permesos només per a la celebració de les esmentades despertades.
En valencià medieval, la paraula falla servia per anomenar les torxes que es col·locaven dalt de les torres de vigilància. Deriva del llatí facula, torxa. Al Llibre dels Fets, se cita que les tropes del rei en Jaume portaven falles per il·luminar-se.
Es caracteritzen fonamentalment perquè es planten als carrers monuments o escultures, denominades falles, fetes, tradicionalment, de fusta i cartró, malgrat que avui dia es fan majoritàriament de poliestirè i fusta. Aquests monuments han d'estar plantats abans del dia 16 de març de matí (nit del 15, la Plantà) i es cremen quatre dies després, la nit del dia de Sant Josep, a la mitjanit (nit de la cremà). Es caracteritzen també per la massiva presència de música, en forma de bandes de música pels carrers, i de coets, en totes les seues formes (masclets, focs d'artifici, etc.) i a tota hora. Moltes activitats s'organitzen pels casals fallers, sent els seus membres els fallers. Els fallers s'engalanen amb una vestimenta tradicional, que per a les dones és el vestit de fallera, amb delicats brodats, i pentinats clàssics de la dona valenciana. Per als hòmens és més senzill i pot ser un brusó i un mocador (llaurador), el vestit de gala (col·loquialment denominat panderola, pel seu color negre) o cada dia més sovint amb el vestit de Saragüells.Durant el segle XIX i fins a la Guerra Civil Espanyola, els monuments van adquirir un caràcter anticlerical i sovint molt crític amb el govern local o nacional. De fet, es va voler prohibir les falles en nombroses ocasions, sense èxit. En aquesta època entrà en actiu Regino Más, primer artista faller a passar a la història, i considerat el pare del monument faller modern. Amb l'arribada de la dictadura de Franco la festa va perdre gran part del seu sarcasme per la censura, encara que eren de les poques expressions públiques que durant la dictadura es podien i es feien íntegrament en valencià.[3] Durant este període s'instauraren moltes activitats religioses (per exemple, l'ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats), en principi alienes (i quasi contradictòries amb la festa original), que avui dia són part consubstancial de la festa.
Després de la crida, que es fa unes setmanes abans de començar la festa, quan ja s'ha elegit la nova fallera major, comencen moltes activitats falleres en els casals i per la Junta Central Fallera. No obstant això, és a partir de l'1 de març que cada dia (fins al 19 inclòs) es disparen les mascletades a la plaça de l'ajuntament de València. Els dissabtes a la nit de la setmana de Març tenen lloc la Cavalcada del Ninot i la Cavalcada del Regne). A partir del dia de la plantà, molts casals organitzen cada dia despertades cap a les 8 del matí, mascletades cap a la 1-2 del migdia, cordades a les nits. Una despertada és un tipus de cercavila que se sol fer enjorn en les festes populars valencianes, que consisteix a despertar el barri o el poble on se celebra, fent ús de masclets o petards i opcionalment amb acompanyament musical com dolçaina i tabalet o bandes de música. Tradicionalment, les despertades es feien amb petards anomenats trons de bac, que esclataven amb el xoc d'aquestos contra el sòl, però per culpa de l'elevat perill que suposaven per a la ciutadania, es retiraren del mercat. Actualment estan permesos només per a la celebració de les esmentades despertades.
Els dies 17 i 18, a la Plaça de la Mare de Déu, totes les falleres majors i infantils fan una ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. L'ajuntament organitza focs d'artifici (denominats castells) els últims dies, generalment a la llera del riu Túria. La nit del 18 és la nit gran, coneguda com la Nit del Foc, quan es dispara el castell de focs d'artifici més important (acabada l'ofrena de flors) i es disparen coets i es balla pels carrers fins de bon matí. El dia 19 a la nit és la cremà, es cremen les falles (les infantils a les 22h, la infantil guanyadora a les 23 h, les normals a les 24 h, i una hora més tard la guanyadora i la de la plaça de l'Ajuntament). Acabada la cremà es replega ràpidament i és una nit trista i en la qual es comença ja a pensar en les falles de l'any vinent.
lunes, 9 de marzo de 2015
Años bisiestos
Años bisiestos
Un año normal tiene 365 días.
Los años bisiestos tienen 366 días (el día extra es el 29 de febrero).
Cómo saber si un año va a ser bisiesto
 |
Los años bisiestos son los divisibles entre 4 (como 2004, 2008, etc.) | ||
 |
excepto si es divisible entre 100, entonces no es bisiesto (como 2100, 2200, etc.) | ||
|
excepto si es divisible entre 400, entonces sí (como 2000, 2400) | ||
¿Por qué?
Porque la Tierra gira sobre sí misma 365.242375 veces al año pero un año normal tiene 365 días, así que hay que hacer algo para "alcanzar" esos 0.242375 días al año.Así que cada cuatro años tenemos un día extra (el 29 de febrero), lo que hacen 365.25 días al año. Esto es bastante exacto, pero habrá 1 día de diferencia cada 100 años.
Así que cada 100 años no tenemos año bisiesto, y eso da 365.24 días al año (1 día menos cada 100 años = -0.01 días al año).
¡Todavía no es lo suficientemente exacto! Así que otra regla es que cada 400 años hay un año bisiesto. Con esto son 365.2425 días al año (1 dia recuperado cada 400 años = 0.0025 días al año), lo que está bastante cerca de 365.242375 como para que no importe mucho.
Entonces, ¿cuáles son y cuáles no?
Así que 1600, 2000 y 2400 son años bisiestos pero 1700, 1800, 1900, 2100, 2200 y 2300 no.Aparte de estos, todos los años divisibles por 4 (2004, 2008, 2012, etc.) son bisiestos.
domingo, 8 de marzo de 2015
miércoles, 4 de marzo de 2015
Joannnnn ;)
Aquí tenéis el video de Paco de Lucia. jajajajajajaja jijiji
Se llama entre dos aguas
jajajaja me hencanta
Suscribirse a:
Entradas (Atom)