EVAPORACIÓ:
FILTRACIÓ:
DECANTACIÓ:
DESTIL·LACIÓ:
Mostrando entradas con la etiqueta Guillermo. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Guillermo. Mostrar todas las entradas
lunes, 25 de abril de 2016
Separació de mescles.
Hola, sóc Guillermo. Vos deixe uns videos sobre cada un dels mètodes de separació de mescles.
DECANTACIÓ:
DESTIL·LACIÓ:
DECANTACIÓ:
DESTIL·LACIÓ:
lunes, 14 de marzo de 2016
Concentració a Madrid.
Hola, sóc Guillermo. Vos deixe un video sobre una de les majors concentracions republicanes, la del 14 d'abril de 1931, en la Puerta del Sol de Madrid.
domingo, 6 de marzo de 2016
L'Alemanya nazi.
El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer imperi alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme. La designació de Hitler com a canceller (30 de gener de 1933) significà la fi de la República de Weimar i la transformació de l'Estat amb línia a les doctrines del nazisme: fi del parlamentarisme, suspensió de garanties i atribució al poder executiu de facultats il·limitades; substitució del sistema federal per una rígida centralització; conversió del partit nacionalsocialista en partit únic i dissolució de les altres organitzacions polítiques i dels sindicats; conversió de la
presidència de la república en lideratge d'un nou imperi germànic, etc.
Entre el 1933 i el 1939, la política de Hitler va estar centrada en l'enduriment de les lleis contra els jueus fins a extrems inaudits, el rearmament i modernització de l'exèrcit alemany i la reunificació dels pobles alemanys, en contra de l'establert en el Tractat de Versalles, que limitava la capacitat militar alemanya, i impedia la reunificació de l'imperi Alemany hereu del Sacre Imperi Romanogermànic.
Quan Hitler arribà al poder, Alemanya tenia un exèrcit de 100.000 homes sense armes modernes ni força aèria. El 1938 Alemanya era la potència militar terrestre i aèria més forta d'Europa. El rearmament generà llocs de treball i significà l'anul·lació dels punts clau del Tractat de Versalles, és a dir, un triomf sobre els governs de França i Anglaterra, i un canvi radical en les relacions de poder a Europa.
Guillermo
presidència de la república en lideratge d'un nou imperi germànic, etc.
Entre el 1933 i el 1939, la política de Hitler va estar centrada en l'enduriment de les lleis contra els jueus fins a extrems inaudits, el rearmament i modernització de l'exèrcit alemany i la reunificació dels pobles alemanys, en contra de l'establert en el Tractat de Versalles, que limitava la capacitat militar alemanya, i impedia la reunificació de l'imperi Alemany hereu del Sacre Imperi Romanogermànic.
Quan Hitler arribà al poder, Alemanya tenia un exèrcit de 100.000 homes sense armes modernes ni força aèria. El 1938 Alemanya era la potència militar terrestre i aèria més forta d'Europa. El rearmament generà llocs de treball i significà l'anul·lació dels punts clau del Tractat de Versalles, és a dir, un triomf sobre els governs de França i Anglaterra, i un canvi radical en les relacions de poder a Europa.
Guillermo
miércoles, 2 de marzo de 2016
Lletraferida 2.0
El passat 2 de març, els alumnes de 5º i 6º van anar al teatre del Raval a veure la renovada obra anomenada "Lletraferida 2.0".
L'obra trata sobre un senyor anomenat Lletraferida i el seu ajudant. Lletraferida anava a donar una conferència sobre la literatura valenciana en el segle XVI. Però el seu ajudant ho feia tot mal, deixava tot un desatre i era molt patós. El senyor Lletraferida estava fart d'ell perquè no feia una bé, mentres ell donava la conferència, el seu ajudant no parava de fer bobades i tocar tot el que hi havia.
Després, els dos representen les vides de dos escriptors valencians: l'ajudant era Blasco "Ibáñez" i Lletraferida era Theodoro Llorent. Explicaven que a Blasco li havien cridat des de Hollywood per a publicar les seues novel·les. Mentrestant, Theodoro veia obres de teatre del seu amic Miguel Escalà i discutia amb ell.
Per a mi, ha sigut una obra de teatre meravellosa. A cada minut m'estava rient, en principi, era molt graciosa. Els actors ho van fer super bé.
Guillermo
L'obra trata sobre un senyor anomenat Lletraferida i el seu ajudant. Lletraferida anava a donar una conferència sobre la literatura valenciana en el segle XVI. Però el seu ajudant ho feia tot mal, deixava tot un desatre i era molt patós. El senyor Lletraferida estava fart d'ell perquè no feia una bé, mentres ell donava la conferència, el seu ajudant no parava de fer bobades i tocar tot el que hi havia.
Després, els dos representen les vides de dos escriptors valencians: l'ajudant era Blasco "Ibáñez" i Lletraferida era Theodoro Llorent. Explicaven que a Blasco li havien cridat des de Hollywood per a publicar les seues novel·les. Mentrestant, Theodoro veia obres de teatre del seu amic Miguel Escalà i discutia amb ell.
Per a mi, ha sigut una obra de teatre meravellosa. A cada minut m'estava rient, en principi, era molt graciosa. Els actors ho van fer super bé.
Guillermo
lunes, 29 de febrero de 2016
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seua proclamació per les Corts, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar començament a la Restauració borbònica a Espanya.
En els seus primers onze mesos es van succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del mateix Partit Republicà Federal, fins que el colp d'Estat del general Pavia del 3 de gener de 1874 va posar fi a la República Federal proclamada al juny de 1873 i va donar pas a la instauració d'una República Unitària davall la dictadura del general Serrano, líder del conservador partit constitucional.
El període va estar marcat per tres conflictes armats simultanis: la tercera guerra carlina, la sublevació cantonal i la Guerra dels Deu Anys a Cuba.
Sublevació cantonal: Va ser una insurrecció que va tindre lloc durant la Primera República Espanyola entre juliol de 1873 i gener de 1874. Els seus protagonistes van ser els republicans federals «intransigentes» que volien instaurar immediatament la República Federal de baix dalt sense esperar que les Corts Constituents elaboraren i aprovaren la nova Constitució Federal, tal com defenia el president del Poder Executiu de la República Francisco Pi i Margall, recolzat pels sectors «centrista» i «moderado» del Partit Republicà Federal.
Guerra dels Deu Anys a Cuba: Va ser la primera guerra d'independència cubana contra les forces reals espanyoles. La guerra va començar amb el Crit de Yara, en la nit del 9 al 10 d'octubre de 1868, en la finca La Demajagua, en Manzanillo que pertanyia a Carlos Manuel de Gespes. Va acabar deu anys més tard amb la Paz de Llit o Pacte de Llit, on s'establix la capitulació de l'Exèrcit Independentista Cubà enfront de les tropes españoles. Aquest acord no garantia cap dels dos objectius fonamentals de la dita guerra: la independència de Cuba i l'abolició de l'esclavitud.
El rei Amadeu I va renunciar al tron d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873. L'abdicació va estar motivada per les dificultats a què va haver d'enfrontar-se durant el seu curt regnat, com la guerra a Cuba, l'esclat de la Tercera Guerra Carlina, l'oposició dels monàrquics alfonsins, que aspiraven a la restauració borbònica en la figura d'Alfonso de Borbó, fill d'Isabel II, les diverses insurreccions republicanes i la divisió entre els seus propis partidaris.
En els seus primers onze mesos es van succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del mateix Partit Republicà Federal, fins que el colp d'Estat del general Pavia del 3 de gener de 1874 va posar fi a la República Federal proclamada al juny de 1873 i va donar pas a la instauració d'una República Unitària davall la dictadura del general Serrano, líder del conservador partit constitucional.
El període va estar marcat per tres conflictes armats simultanis: la tercera guerra carlina, la sublevació cantonal i la Guerra dels Deu Anys a Cuba.
Sublevació cantonal: Va ser una insurrecció que va tindre lloc durant la Primera República Espanyola entre juliol de 1873 i gener de 1874. Els seus protagonistes van ser els republicans federals «intransigentes» que volien instaurar immediatament la República Federal de baix dalt sense esperar que les Corts Constituents elaboraren i aprovaren la nova Constitució Federal, tal com defenia el president del Poder Executiu de la República Francisco Pi i Margall, recolzat pels sectors «centrista» i «moderado» del Partit Republicà Federal.
Guerra dels Deu Anys a Cuba: Va ser la primera guerra d'independència cubana contra les forces reals espanyoles. La guerra va començar amb el Crit de Yara, en la nit del 9 al 10 d'octubre de 1868, en la finca La Demajagua, en Manzanillo que pertanyia a Carlos Manuel de Gespes. Va acabar deu anys més tard amb la Paz de Llit o Pacte de Llit, on s'establix la capitulació de l'Exèrcit Independentista Cubà enfront de les tropes españoles. Aquest acord no garantia cap dels dos objectius fonamentals de la dita guerra: la independència de Cuba i l'abolició de l'esclavitud.
El rei Amadeu I va renunciar al tron d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873. L'abdicació va estar motivada per les dificultats a què va haver d'enfrontar-se durant el seu curt regnat, com la guerra a Cuba, l'esclat de la Tercera Guerra Carlina, l'oposició dels monàrquics alfonsins, que aspiraven a la restauració borbònica en la figura d'Alfonso de Borbó, fill d'Isabel II, les diverses insurreccions republicanes i la divisió entre els seus propis partidaris.
 |
| Bandera de la Primera República Espanyola |
Guillermo
martes, 23 de febrero de 2016
Tio de la porra
El Tio de la Porra és un personatge disfressatasd amb uniforme militar del s. XIX. Tradicional en la Comarca de la Safor i especialment a Gandia, té com a característica principal que crida a la festa acompanyat d'una banda de tambors i caracteritzat amb un gran nas i un gran bigot.
Té una gran significació per als xiquets, ja que els treu de l'escola i els anuncia l'inici de la Fira i Festes.Representa un llegendari herald anunciador de les festes. la tradició en què es considerava el personatge una sàtira de les tropes napoleòniques és una tergiversació de l'autèntic origen. L'origen del personatge se situa en el Tambor Major de la Milícia Nacional de la capital de la Safor, hereva dels terços espanyols. La seua missió era ser transmissor d'informació entre el govern i les institucions de la Gandia emmurallada del segle XIX. Entre les notícies que comunicava estava l'anunci de les festes.
Té una gran significació per als xiquets, ja que els treu de l'escola i els anuncia l'inici de la Fira i Festes.Representa un llegendari herald anunciador de les festes. la tradició en què es considerava el personatge una sàtira de les tropes napoleòniques és una tergiversació de l'autèntic origen. L'origen del personatge se situa en el Tambor Major de la Milícia Nacional de la capital de la Safor, hereva dels terços espanyols. La seua missió era ser transmissor d'informació entre el govern i les institucions de la Gandia emmurallada del segle XIX. Entre les notícies que comunicava estava l'anunci de les festes.
Guillermo
miércoles, 13 de enero de 2016
Mario & Luigi:Paper Jam Bros.
Mario & Luigi:Paper Jam Bros es un dels innumerables jocs de la saga de Mario que han tret.
Tracta sobre que Luigi troba al soterrani del castell de Peach un llibre del que ix un muntó de figures de paper.El problema es que ara hi han dos Bowsers i dos Peachs!Per altre costat, ha aparegut un nou membre en el grup:Mario de Paper.Tindràs que salvar a les princeses i al Regne Xampinyó.
Aquest joc es un joc d'estrategia i habilitat perquè tens que calcular el moment precís per a que el moviment sea efectiu.És un joc que m'agrada perquè és molt adictiu i tot està molt bé descrit.
Per Guillermo.
sábado, 14 de noviembre de 2015
Big Bang
Hola, sóc Guillermo.Vos porte informació sobre el Big Bang.
El Big Bang va ocórrer fa aproximadament 13,8 mil milions d'anys darrere.El procés de la gran explosió seria: durant el primer segon o menys de l'Univers, els protons, els neutrons i els blocs constituents dels àtoms, van ser formats, quan els fotons van xocar i van convertir la seua energia en massa, i les quatre forçes estaven partides en identitats separades.
Aproximadament tres minuts després de la gran explosió, quan la temperatura va baixar a mil milions de graus, els protons i els neutrons es van combinar per a formar els nuclis d'alguns elements més pesats, el més notable possible és l'heli.
El Big Bang va ocórrer fa aproximadament 13,8 mil milions d'anys darrere.El procés de la gran explosió seria: durant el primer segon o menys de l'Univers, els protons, els neutrons i els blocs constituents dels àtoms, van ser formats, quan els fotons van xocar i van convertir la seua energia en massa, i les quatre forçes estaven partides en identitats separades.
Aproximadament tres minuts després de la gran explosió, quan la temperatura va baixar a mil milions de graus, els protons i els neutrons es van combinar per a formar els nuclis d'alguns elements més pesats, el més notable possible és l'heli.
domingo, 8 de noviembre de 2015
Viaje a Gallocanta.
El 5 de noviembre del 2015, era el día del viaje a Gallocanta y los alumnos de 5º y 6º fuimos a la estación de la Renfe para coger el autobús.Yo estaba nervioso e ilusionado, porque iba a ser un viaje emocionante y cuando llegó la hora nos pusimos en marcha. Iba a ser un largo viaje de por lo menos 3 horas.
Cuando ya llevábamos la mitad del trayecto, paramos a almorzar y después continuamos hasta llegar a nuestro primer destino, el castillo de Peracense, situado en la provincia de Teruel.
Subimos por la montaña y cuando entramos al castillo todos pusimos la atención en varias máquinas de la Edad Media, que tenían varias funciones, además el castillo era grande y estaba bien conservado. Allí había un hombre llamado Jesús que nos explicó la historia del castillo y al parecer tenia la importante función de combatir a Castilla en aquella época y era uno de los castillos más difíciles de conquistar.
Habían varios recintos: el inferior, el intermedio y el superior. Nosotros estábamos en el inferior y fuimos a ver los otros dos. Cada recinto tenia una función diferente y cuando acabamos de verlo, salimos del castillo dirección a Gallocanta, situada en la provincia de Zaragoza.
Durante el recorrido, paramos en un prado donde nos esperaba un pastor llamado Amado que tenia unas 1.000 ovejas y dos perros. Nos contó la vida de ser pastor y cuando yo la escuché comprendí que era muy dura, pero él no se quejaba porque le gustaba.
Volvimos al autobús e hicimos una parada en un pueblo para comer y después continuamos hasta Gallocanta. Nos dirigimos hacia la laguna y allí cogimos los prismáticos y observamos a las grullas, se oía su griterío y eran unas aves majestuosas. Después entramos en el Centro de Interpretación de la laguna. Allí podíamos escuchar los sonidos de todas las aves de la laguna.
Cuando salimos, nos dirigimos hacia el albergue Allucant y tras dejar las maletas, bajamos a cenar y luego nos fuimos a dormir.
Al día siguiente nos levantamos a las 6:30 y fuimos a un mirador para ver a las grullas de cerca, hacía frío y después desayunamos.Cuando terminamos, nos pusimos en marcha hacia Daroca. Al llegar fuimos a la oficina de turismo y una mujer llamada Asunción nos explicó la historia de Daroca.
Después nos dividimos en tres grupos e hicimos una gincana de preguntas y me lo pasé muy bien.
Almorzamos y nos dirigimos hacia los torreones de la Puerta Baja y nos explicaron su función.
Luego salimos de Daroca , dirección a Gandia.
Cuando ya llevábamos la mitad del trayecto, paramos a almorzar y después continuamos hasta llegar a nuestro primer destino, el castillo de Peracense, situado en la provincia de Teruel.
Subimos por la montaña y cuando entramos al castillo todos pusimos la atención en varias máquinas de la Edad Media, que tenían varias funciones, además el castillo era grande y estaba bien conservado. Allí había un hombre llamado Jesús que nos explicó la historia del castillo y al parecer tenia la importante función de combatir a Castilla en aquella época y era uno de los castillos más difíciles de conquistar.
Habían varios recintos: el inferior, el intermedio y el superior. Nosotros estábamos en el inferior y fuimos a ver los otros dos. Cada recinto tenia una función diferente y cuando acabamos de verlo, salimos del castillo dirección a Gallocanta, situada en la provincia de Zaragoza.
Durante el recorrido, paramos en un prado donde nos esperaba un pastor llamado Amado que tenia unas 1.000 ovejas y dos perros. Nos contó la vida de ser pastor y cuando yo la escuché comprendí que era muy dura, pero él no se quejaba porque le gustaba.
Volvimos al autobús e hicimos una parada en un pueblo para comer y después continuamos hasta Gallocanta. Nos dirigimos hacia la laguna y allí cogimos los prismáticos y observamos a las grullas, se oía su griterío y eran unas aves majestuosas. Después entramos en el Centro de Interpretación de la laguna. Allí podíamos escuchar los sonidos de todas las aves de la laguna.
Cuando salimos, nos dirigimos hacia el albergue Allucant y tras dejar las maletas, bajamos a cenar y luego nos fuimos a dormir.
Al día siguiente nos levantamos a las 6:30 y fuimos a un mirador para ver a las grullas de cerca, hacía frío y después desayunamos.Cuando terminamos, nos pusimos en marcha hacia Daroca. Al llegar fuimos a la oficina de turismo y una mujer llamada Asunción nos explicó la historia de Daroca.
Después nos dividimos en tres grupos e hicimos una gincana de preguntas y me lo pasé muy bien.
Almorzamos y nos dirigimos hacia los torreones de la Puerta Baja y nos explicaron su función.
Luego salimos de Daroca , dirección a Gandia.
!FUE UN VIAJE GENIAL¡
Guillermo Aparisi Mascarell
Guillermo Aparisi Mascarell
domingo, 25 de octubre de 2015
Constel·lació de càncer.
Hola, sóc Guillermo.Vos porte información sobre la constel·lació de cáncer.
CÀNCER
, Unicode ♋) , en astronomia, és una de les dotze constel·lacions del zodíac. En astrologia, Càncer constituïx un dels dotze signes zodiacals. La constel·lació de Càncer és xicoteta i dèbil . Es troba entre les constel·lacions de Gèminis A l'Est, Linx al Nord i les constel·lacions de Canis Minor i Hidra al Sud. La constel·lació també dóna el seu nom al Tròpic de Càncer.Càncer no té estreles brillants. α Cancri només té magnitud 3,99. Càncer és coneguda entre els aficionats a l'astronomia com la constel·lació en què es troba Praesepe (M44) , també coneguda com El pessebre, un cúmul obert que conté també l'estrela ? Cancri que comprén més d'un grau quadrat, sent observable a simple vista com una llum difusa que pot resoldre's en estreles amb uns simples prismàtics; situat dins del Pessebre -encara que molt lluny darrere del mateix-, hi ha un grup de galàxies pertanyent al cúmul de Coma-Virgo que només són visibles amb telescopis de potència mitjana. Altres objectes del cel profund que es troben en Càncer són M67, un cúmul obert conegut des de molt antic i molt vell, i NGC 2775, una galàxia espiral de magnitud 11,3. En una nit clara la constel·lació conté prop de 50 estreles visibles a simple vista.
La constel·lació del carranc i la constel·lació de la Hidra estan relacionades amb un dels dotze treballs de l'Hèracles (Hèrcules romà) . La deessa Hera, enemiga acèrrima d'Hèracles va enviar un carranc gegant per a acabar amb la seua vida mentres este barallava contra la temible serp Hidra. No obstant això, Hèracles va resultar victoriós. Com a recompensa pels seus esforços la deessa va formar les constel·lacions del Carranc i la Hidra en el cel.
jueves, 15 de octubre de 2015
Criterios de divisibilidad.
CRITERIOS DE DIVISIBILIDAD
Un número es divisible por 2 cuando es par o termina en 0, 2, 4, 6, ó 8.
Un número es divisible por 3 cuando la suma de sus dígitos es múltiplo de 3.
Un número es divisible por 4 cuando sus dos últimos dígitos son ceros o forman un múltiplo de 4.
Un número es divisible por 5 cuando termian en 0 ó en 5.
Un número es divisible por 6 cuando es divisible por 2 y 3 a la vez.
Un número es divisible por 7 cuando separando la primera cifra de la derecha, multiplicándola por 2, restando este producto de lo que queda a la izquierda y así sucesivamente, da cero o múltiplo de 7.
Un número es divisible por 8 cuando sus tres últimos dígitos son ceros o forman un múltiplo de 8.
Un número es divisible por 9 cuando la suma de sus dígitos es un múltiplo de 9.
Un número es divisible por 10 cuando termina en 0.
Un número es divisible por 11 cuando la diferencia entre la suma de los valores absolutos de sus cifras de lugar impar y la suma de los valores absolutos de sus cifras de lugar par, de derecha a
izquierda, es cero o múltiplo de 11.
Un número es divisible por 13 cuando separando la primer cifra de la derecha, multiplicándola por 9, restando este producto de lo que queda a la izquierda y así sucesivamente, da cero o múltiplo de 13.
Un número es divisible por 17 cuando separando la primera cifra de la derecha, multiplicándola por 5, restando este producto de lo que queda a la izquierda y así sucesivamente, da cero o múltiplo de 17.
Un número es divisible por 19 cuando separando la primera cifra de la derecha, multiplicándola por
17, restando este producto de lo que queda a la izquierda y así sucesivamente, da cero o múltiplo de19.
Un número es divisible por 25 cuando sus dos últimas cifras son ceros o forman un múltiplo de 25.
Un número es divisible por 125 cuando sus tres últimas cifras son ceros o forman un múltiplo de 125.
domingo, 4 de octubre de 2015
Bacteri del iogurt.
Hola, sóc Guillermo.Vos porte informació sobre el bacteri del iogurt.
Els lactobacils (també Lactobacillus o bacteris de l'àcid làctic) són un gènere de bacteris Gram positives anaeròbies aerotolerantes, denominades així pel fet que la majoria dels seus membres convertix a la lactosa i alguns monosacàrids en àcid làctic. Habitualment són benignes i inclús necessàries, habiten en el cos humà i en el d'altres animals; per exemple, estan presents en el tracte gastrointestinal i en la vagina. Moltes espècies són importants en la descomposició de la matèria vegetal. La producció d'àcid làctic fa que el seu ambient siga àcid, la qual cosa inhibix el creixement de bacteris danyosos de la salut. Algunes espècies de lactobacillus s'usen industrialment per a la producció de iogurt i d'altres aliments fermentats. Algunes begudes de iogurt contenen Lactobacillus com a suplement dietètic. Molts lactobacilos són els únics sers vius que no requerixen ferro per a viure i tenen una tolerància extremadament alta al peròxid d'hidrogen.
Molts lactobacils presenten la característica inusual d'operar usant un metabolisme homofermentativo (és a dir, només produïxen àcid làctic a partir de sucres) i són aerotolerantes a pesar de l'absència de cadena respiratòria. Esta aerotolerancia és dependent del manganés i ha sigut estudiada i explicada en el Lactobacillus plantarum. En un altre orde de coses, els lactobacilos tenen un rol fonamental una vegada que s'inicia la càries dental i durant la seua etapa de desenrotllament. D'altra banda, exercixen importants funcions en el cos humà com, per exemple, la regeneració de la flora intestinal.
LACTOBACILS
Els lactobacils (també Lactobacillus o bacteris de l'àcid làctic) són un gènere de bacteris Gram positives anaeròbies aerotolerantes, denominades així pel fet que la majoria dels seus membres convertix a la lactosa i alguns monosacàrids en àcid làctic. Habitualment són benignes i inclús necessàries, habiten en el cos humà i en el d'altres animals; per exemple, estan presents en el tracte gastrointestinal i en la vagina. Moltes espècies són importants en la descomposició de la matèria vegetal. La producció d'àcid làctic fa que el seu ambient siga àcid, la qual cosa inhibix el creixement de bacteris danyosos de la salut. Algunes espècies de lactobacillus s'usen industrialment per a la producció de iogurt i d'altres aliments fermentats. Algunes begudes de iogurt contenen Lactobacillus com a suplement dietètic. Molts lactobacilos són els únics sers vius que no requerixen ferro per a viure i tenen una tolerància extremadament alta al peròxid d'hidrogen.
Molts lactobacils presenten la característica inusual d'operar usant un metabolisme homofermentativo (és a dir, només produïxen àcid làctic a partir de sucres) i són aerotolerantes a pesar de l'absència de cadena respiratòria. Esta aerotolerancia és dependent del manganés i ha sigut estudiada i explicada en el Lactobacillus plantarum. En un altre orde de coses, els lactobacilos tenen un rol fonamental una vegada que s'inicia la càries dental i durant la seua etapa de desenrotllament. D'altra banda, exercixen importants funcions en el cos humà com, per exemple, la regeneració de la flora intestinal.
miércoles, 23 de septiembre de 2015
Protozous
Hola, sóc Guillermo. Vos porte información sobre els protozous.
SPIROSTOMUM
Spirostomum és un gènere de vida lliure ciliades protistas, que pertany a la classe Heterotrichea. Espècies de Spirostomum es troben tant en aigua dolça i salada. Tots són allargades, flexible i altament contràctil. 1 ] Encara que unicel·lulars, els membres d'algunes espècies poden créixer fins a 4 mm (0,16 in) . [El cos de la cèl·lula és llarg i amb forma de cuc. En secció transversal és principalment cilíndrica, però pot ser aplanat en l'extrem de la cua. La posterior excretor vacúol és gran, i pot omplir tota la "cola". Els cilis en el cos de la cèl·lula són curts i disposats en fileres longitudinals.
SPIROSTOMUM
Spirostomum és un gènere de vida lliure ciliades protistas, que pertany a la classe Heterotrichea. Espècies de Spirostomum es troben tant en aigua dolça i salada. Tots són allargades, flexible i altament contràctil. 1 ] Encara que unicel·lulars, els membres d'algunes espècies poden créixer fins a 4 mm (0,16 in) . [El cos de la cèl·lula és llarg i amb forma de cuc. En secció transversal és principalment cilíndrica, però pot ser aplanat en l'extrem de la cua. La posterior excretor vacúol és gran, i pot omplir tota la "cola". Els cilis en el cos de la cèl·lula són curts i disposats en fileres longitudinals.
PARAMECI
AMEBA
Els paramecis (gènere Paramecium) són protistas ciliats amb forma ovalada, habituals en aigües dolces estancades amb abundant matèria orgànica, com a tolls i estanys. Són probablement els sers unicel·lulars pitjor coneguts i els protocols ciliats més estudiats per la Ciència. La grandària ordinària de les espècies de paramecis està comprés entre 0,05 i 0,33 mil·límetres. No tenen flagells, però els cilis són molt abundants i recobrixen tota la seua superfície. A ells els correspon proporcionar moviment a l'organisme. La membrana externa absorbix i expulsa regularment l'aigua de l'exterior a fi de controlar l'osmorregulación, procés dirigit per dos vacúols contràctils.
COLPIDIUM
El gènere Colpidium un dels ciliats. Hi ha unicel·lulars organismes amb una grandària d'aproximadament 0,03 a 0,15 mm, que també es fa referència als animals com renals a causa de la seua forma. Ells viuen en aigua dolça molt contaminada del món com a rierols, rius, llacs i llacunes al llarg de l'any, però també es produïxen en les plantes de tractament d'aigües residuals. Ells servixen com a indicadors de la sapróbico sistema, amb el grau de contaminació d'un cos d'aigua es pot determinar.Entre els ciliats del gènere Colpidium un dels més xicotets per als organismes de grandària mitjana. La forma oval característica d'estos organismes unicel·lulars ha portat prèviament a l'etiqueta "animales Oval.
AMEBA
Ameba és un protista unicel·lular del gènere Amoeba. És un protozou caracteritzat per la seua forma canviant, ja que no té paret cel·lular, i pel seu moviment ameboide a base de pseudòpodes, que també usa per a capturar aliments a través del procés cridat fagocitosi. Les espècies d'este gènere viuen lliures en aigua o en terra, mentres que les d'altres gèneres relacionats parasiten l'intestí de l'home o dels animals. L'ameba es troba típicament en vegetació en descomposició. No obstant això, a causa de la facilitat amb què s'obtenen, poden guardar-se en laboratoris, ja que són objecte comú d'estudi.
miércoles, 16 de septiembre de 2015
Crisis de los refugiados.
He visto a muchos niños morir. Siria es el infierno”
La familia Alissi ha cruzado la frontera de Marruecos a Ceuta con pasaporte falso. Son probablemente los últimos sirios que han entrado en España.
Siria era el mejor país árabe para vivir, el más tranquilo, pero hoy es el infierno”. Lo dice Boushra Alissi, de 45 años, que junto a su marido Ossama y sus dos hijos, una adolescente de 15 años y un chaval de 12, está desde el jueves en el centro de acogida de Ceuta, donde conviven con otras 657 personas, casi todos subsaharianos. La familia pagó dos mil euros, quinientos por cabeza, para conseguir un pasaporte marroquí falsificado con el que atravesaron la frontera del Tarajal, la que separa la ciudad autónoma de Marruecos, camuflados entre las miles de personas que la cruzan a diario.Su historia, que reproduce una huida a la desesperada de los horrores de la guerra, es la de muchos de sus compatriotas. Pero ellos han tenido mucha suerte.
martes, 26 de mayo de 2015
Nom de Hispània.
Hola, sóc Guillermo.Vos porte el significat del nom de Hispània.
Hispània era el nom donat pels fenicis a la península ibèrica, posteriorment utilitzat pels romans, i part de la nomenclatura oficial de les tres províncies romanes que van crear ací.
El nom d'Espanya deriva d'Hispània, nom amb què els romans designaven al conjunt de la península Ibèrica, terme alternatiu al nom Ibèria preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant això, el fet de que el terme Hispània no és d'arrel llatina ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu origen, algunes d'elles controvertides.
Hispània era el nom donat pels fenicis a la península ibèrica, posteriorment utilitzat pels romans, i part de la nomenclatura oficial de les tres províncies romanes que van crear ací.
El nom d'Espanya deriva d'Hispània, nom amb què els romans designaven al conjunt de la península Ibèrica, terme alternatiu al nom Ibèria preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant això, el fet de que el terme Hispània no és d'arrel llatina ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu origen, algunes d'elles controvertides.
Hipòtesi actual
A principis de l'Edat Moderna, Antonio de Nebrija, en la línia d'Isidoro de Sevilla, va proposar el seu origen autòcton com a deformació de la paraula ibèrica Híspalis que significaria la ciutat d'occident i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis i posteriorment els romans van donar el seu nom a tot el seu territorio.Posteriormente, Juan Antonio Moguel va proposar en el segle XIX que el terme Hispània podria provindre de la paraula eúscara Izpania que vindria a significar que part el mar a l'estar composta per les veus iz i pania o bania que significa "dividir" o "partir.
domingo, 10 de mayo de 2015
Josep Ballester
Hola,sóc Guillermo.Vos porte información sobre el poeta Josep Ballester.
Josep Ballester i Roca (Alzira, 1961) és un poeta, filòleg i professor valencià.En 1985 es va llicenciar en Filologia catalana. Des de llavors ha estat professor de llengua i literatura contemporània de batxillerat i a la Universitat de València. També vicepresident de l'AELC i és membre de l'AJELC (Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana), AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), NACS (North American Catalan Society) i del PEN català. Ha col·laborat a les publicacions El Temps, Reduccions, La Rella, Avui, Levante, TVV, Aiguadolç, Revista de Catalunya, L'Illa, Revista de Lletres, Daina, Serra d'Or i El País.
amb la desídia.
L'illa ha suportat la devastació, les flames i l'exili
Josep Ballester i Roca (Alzira, 1961) és un poeta, filòleg i professor valencià.En 1985 es va llicenciar en Filologia catalana. Des de llavors ha estat professor de llengua i literatura contemporània de batxillerat i a la Universitat de València. També vicepresident de l'AELC i és membre de l'AJELC (Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana), AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), NACS (North American Catalan Society) i del PEN català. Ha col·laborat a les publicacions El Temps, Reduccions, La Rella, Avui, Levante, TVV, Aiguadolç, Revista de Catalunya, L'Illa, Revista de Lletres, Daina, Serra d'Or i El País.
Obres
Poesía:
País d'aigua.
ELS dies són una clepsidra amb foscos naufragis.
La fragor d'una llarga nit a la Serra de les Agulles ,
La fragor d'una llarga nit a la Serra de les Agulles ,
confrontada
amb la desídia.
L'illa ha suportat la devastació, les flames i l'exili
dels déus.
Els camins són d'aigua i sense tornada.
Ibn Khafadja no estimà els ulls negres del desig.
El vertigen de nodrir-se contra la imaginació.
Hi ha el mot bellesa amb tot l'ímpetu de galerna.
La mar no té nom.
El vers ens penetra com espina saquera.
Va ser Heràclit qui somiava franquejar sense barca l'altra riba.
Ibn Khafadja no estimà els ulls negres del desig.
El vertigen de nodrir-se contra la imaginació.
Hi ha el mot bellesa amb tot l'ímpetu de galerna.
La mar no té nom.
El vers ens penetra com espina saquera.
Va ser Heràclit qui somiava franquejar sense barca l'altra riba.
domingo, 8 de marzo de 2015
lunes, 23 de febrero de 2015
jueves, 4 de diciembre de 2014
Els animals de la zona càlida.
Hola,sóc Guillermo.Vos deixe información sobre els animals de la zona càlida.
Els deserts tenen la reputació de suportar molt poca vida, però en realitat tenen una alta biodiversitat, que inclou animals que romanen amagats durant les hores de llum solar per controlar la seva temperatura corporal o limitar les necessitats d'humitat. Entre la fauna es poden citar espècies com el camell (que pot perdre tres quartes parts del seu pes en aigua), la rata cangur, el coiot, la llebre, aranyes, mussols, esquirols, voltors, i diversos tipus de llargandaixos. Aquests animals estan adaptats a la vida del desert. Molts d'ells, així com les plantes, mostren una clara evolució a l'adaptació a la conservació de l'aigua o tolerància al calor. Un exemple ben estudiat és l'especialització dels ronyons dels mamífers que tenen les espècies que habiten el desert.[4] Molts exemples d'evolució convergent han estat identificats entre els organismes del desert, inclosos exemples com entre els cactus i l'eufòrbia, la rata cangur i les jerboes, o entre els phrynosoma i els llangardaixos moloch horridus.
De la mateixa manera que li passa a la fauna, la biodiversitat de les plantes és més gran del que semblaria a primera vista. Els cactus són les plantes més característiques dels deserts, tot i que també podem trobar les palmeres. La flora també inclou arbustos com, l'opuntia (com els nopals), l'atriplex hymenelytra, i l'encelia farinosa. També es poden trobar plantes de la família del pèsol i el gira-sol. Els deserts freds tenen petites plantes o arbustos com a vegetació dominant. Les plantes que viuen a les zones desèrtiques són molt diverses però molt esparses (escasses en nombre i molt separades).
Les plantes es protegeixen dels animals en alguns casos amb les fulles modificades en forma d'espines, que també serveixen per disminuir la pèrdua d'humitat en tenir menys superfície, i en d'altres amb una gruixuda cobertura. La majoria de les plantes del desert són tolerants a la sequera i a la sal, són conegudes amb el nom de xeròfites. Algunes emmagatzemen aigua a les seves fulles, arrels o tiges. Altres plantes tenen llargues arrels primàries que penetren en la terra mentre altres han desenvolupat llargues arrels que s'expandeixen per una amplia zona per tal de cercar l'aigua. Existeixen també alguns petits fongs i plantes microscòpiques a la superfície del terra, que són part vital per prevenir l'erosió i donar suport a altres organismes vius.
El cactus gegant del desert de Sonora proporciona nius als ocells i són una mena d'arbres del desert. Poden arribar a viure fins a 200 anys. Als 9 anys té 15 centímetres d'altura. Després de 75 anys desenvolupa les seves primeres branques. Quan ha crescut totalment pot tenir 15 metres d'alt i pesar unes 10 tones.
Selva tropical és un tipus de bosc que es desenvolupa en l'espai intertropical. Aquest terme es reserva pel bosc tropical humit de manera continuada, on plou un mínim de 1750 litres per metre quadrat a l'any, i en canvi s'anomena jungla quan hi ha una estació seca prou llarga per diferenciar-se del primer.
La totalitat d'aquestes àrees tenen aproximadament 17 milions d'hectàrees de floresta el que significa al voltant del 20% del món. Aquest biosistema està compost per gran quantitat d'espècies vegetals i animals. S'estableixen relacions de competència per la llum que constitueix el principal factor limitant, per això aquestes selves són riques en epífits i lianes paràsites.Molts arbres tenen contraforts. La temperatura mitjana està sempre per sobre dels 25 graus, les variacions de temperatures diàries és major que la interanual i la pluviometria generalment entre els 1.500 i els 4.000 litres. Una de les principals característiques és la biodiversitat vegetal i animal.Al voltant del 60% de totes les espècies del planeta es troben en aquest ecosistema extremadament amenaçat.
DESERT
De la mateixa manera que li passa a la fauna, la biodiversitat de les plantes és més gran del que semblaria a primera vista. Els cactus són les plantes més característiques dels deserts, tot i que també podem trobar les palmeres. La flora també inclou arbustos com, l'opuntia (com els nopals), l'atriplex hymenelytra, i l'encelia farinosa. També es poden trobar plantes de la família del pèsol i el gira-sol. Els deserts freds tenen petites plantes o arbustos com a vegetació dominant. Les plantes que viuen a les zones desèrtiques són molt diverses però molt esparses (escasses en nombre i molt separades).
Les plantes es protegeixen dels animals en alguns casos amb les fulles modificades en forma d'espines, que també serveixen per disminuir la pèrdua d'humitat en tenir menys superfície, i en d'altres amb una gruixuda cobertura. La majoria de les plantes del desert són tolerants a la sequera i a la sal, són conegudes amb el nom de xeròfites. Algunes emmagatzemen aigua a les seves fulles, arrels o tiges. Altres plantes tenen llargues arrels primàries que penetren en la terra mentre altres han desenvolupat llargues arrels que s'expandeixen per una amplia zona per tal de cercar l'aigua. Existeixen també alguns petits fongs i plantes microscòpiques a la superfície del terra, que són part vital per prevenir l'erosió i donar suport a altres organismes vius.
El cactus gegant del desert de Sonora proporciona nius als ocells i són una mena d'arbres del desert. Poden arribar a viure fins a 200 anys. Als 9 anys té 15 centímetres d'altura. Després de 75 anys desenvolupa les seves primeres branques. Quan ha crescut totalment pot tenir 15 metres d'alt i pesar unes 10 tones.
SELVA
Selva tropical és un tipus de bosc que es desenvolupa en l'espai intertropical. Aquest terme es reserva pel bosc tropical humit de manera continuada, on plou un mínim de 1750 litres per metre quadrat a l'any, i en canvi s'anomena jungla quan hi ha una estació seca prou llarga per diferenciar-se del primer.
La totalitat d'aquestes àrees tenen aproximadament 17 milions d'hectàrees de floresta el que significa al voltant del 20% del món. Aquest biosistema està compost per gran quantitat d'espècies vegetals i animals. S'estableixen relacions de competència per la llum que constitueix el principal factor limitant, per això aquestes selves són riques en epífits i lianes paràsites.Molts arbres tenen contraforts. La temperatura mitjana està sempre per sobre dels 25 graus, les variacions de temperatures diàries és major que la interanual i la pluviometria generalment entre els 1.500 i els 4.000 litres. Una de les principals característiques és la biodiversitat vegetal i animal.Al voltant del 60% de totes les espècies del planeta es troben en aquest ecosistema extremadament amenaçat.
Gran variedad de especies endémicas, exóticas y únicas, forman parte del bioma selvático. Los insectos sin duda, ocupan la mayor parte de especies animales que habitan en las selvas. Entre estos están las hormigas, mariposas, moscas, moscos e insecto palos.
Entre la gran variedad de fauna también podemos encontrar anacondas, guacamayas, monos, caimanes, tapires, tucanes, tortugas, jaguares, boas, panteras, entre muchos otros.
El 70% de la vegetación selvática está compuesta por árboles tanto altos como enanos. De algunos de estos estos se obtienen materiales como látex, resinas y gomas de mascar. Algunas plantas encontradas son las orquídeas, bromelias, lianas, arbustos, entre otras miles de especies.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)