Hispània era el nom donat pels fenicis a la península ibèrica, posteriorment utilitzat pels romans, i part de la nomenclatura oficial de les tres províncies romanes que van crear ací.
El nom d'Espanya deriva d'Hispània, nom amb què els romans designaven al conjunt de la península Ibèrica, terme alternatiu al nom Ibèria preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant això, el fet de que el terme Hispània no és d'arrel llatina ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu origen, algunes d'elles controvertides.
Hipòtesi actual
A principis de l'Edat Moderna, Antonio de Nebrija, en la línia d'Isidoro de Sevilla, va proposar el seu origen autòcton com a deformació de la paraula ibèrica Híspalis que significaria la ciutat d'occident i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis i posteriorment els romans van donar el seu nom a tot el seu territorio.Posteriormente, Juan Antonio Moguel va proposar en el segle XIX que el terme Hispània podria provindre de la paraula eúscara Izpania que vindria a significar que part el mar a l'estar composta per les veus iz i pania o bania que significa "dividir" o "partir.
