miércoles, 6 de abril de 2016




LA LLEGENDA DEL VERGE DE MERITXELL (ANDORRA)

La llegenda de la Verge de Meritxell (Andorra) conta que un Dia de Reis els habitants de l’aldea de Meritxell es dirigien a Canillo per a celebrar una misa i en mig del camí, on actualmente està el santuari, divisaren un rosal en flor amb les fulles verdes com si fora el mes de juny.
 Extranyats en vore la planta florida, s’acostaren i trobaren al peu de l’arbust una imatge de la Verge. Després de la misa, tot el poble anà a buscar la imatge i la portaren a la parroquia de Canillo, on la col.locaren en un altar i prometeren que construirien un retaule.
A l’endemà la imatge havia desaparegut de Canillo i les portes de l’esglèsia estaven tancades. Tots pensaven que havia sigut furtada, però un viatger que havia passat per Meritxell en dirección a Andorra, i que desconeixia el fets del dia anterior, va dir als habitants que havia vist una bella imatge de la Verge al peu d’un rosal eixe mateix dia. Aleshores, arrivaren a la conclusió que la Verge preferia estar en Encamp, on l’havien trovada per primera vegada. Així que la portaren a la parroquia d’Encamp, a l’altar major, però quan tornaren a Canillo, de nou la Verge estaba en Meritxell sota el rosal. A més, al seu voltant no havia neu, tot i la gran nevada caiguda la nit anterior.
Els habitants de Canillo i Encamp, atònits davant el miracle, decidiren constuir una capella en el lloc on la Verge va aparéixer. I allí continua des d’aleshores al Santuari de Mertixell.


Informe llegenda Laura Vega

TRABAJO REALIZADO POR LAURA VEGA JUÁREZ.
Hola alumn@s de 6é, soc Laura Vega i aquest es el meu informe sobre la llegenda que he investigat. La meua llegenda s'anomena ''LA RATA PENADA'' i espere que vos agrade.

-(TÍTOL) La rata penada

-(INTRODUCCIÓ) Ara algunes llegendes tracten sobre animals i les llegendes son una bona manera de donar a coneixer un tema, en aquest cas: els animals.

-(COS) La rata penada es una llegenda que s'originà perque un profeta àrab augurà que mentre la rata penada de l'amo poguera volar totes les nits es mantindria en poder musulmà. Les tendes de les tropes del rei Jaume I estaven acampades al raval de Russufa, fora de la muralla de la ciutat de València, per tal d'arravatar-los la ciutat als musulmans.


-(CONCLUSIÓ) Encara que siguen llegendes i haja gent que no li dona importància a les llegendes es una bona manera de donar a coneixer un tema concret i amb la manera de divertirse sense fer ninguna tontería, al contrari una llegenda no es una tontería, per a mi una llegenda és un text on pots expresar el que tu vuigues: el que sents, com et sents o inclús si ets sents maravellat per el lloc on estàs dar a coneixer-lo de manera divertida i pots descriure com es per a que altres persones ho visiten i eixes persones di-ho a altres per a que ho visiten i així sucessivament.

Llegenda La delicá de Gandía.


Hola soc Erik i us vaig a contar la llegenda de¨ La delicá de Gandía


"Compta la llegenda que una jove gandiense va morir a l'haver-li caigut el pètal d'una flor de gesmil. A l'estendre's la notícia per la ciutat ducal, en el relat de la qual s'ometia intencionadament el fet de que el pètal de la flor que li havia caigut pertanyia a un dels ornaments del rosetó de la Col·legiata de Gandia, es va començar a gestar la llegenda. La reacció popular al sentir esta història pareixia ser unànime, expressant espontàniament en valencià col·loquial: Que delicà 'Qué delicada', que és com es continua sentint.







Erik.

TAJO DE ROLDAN



Hola xics soc Daniel i us deixe una llegenda anomenada Tajo de Roldan que va sorgir fa temps:

A Benidorm n'hi ha una llegenda anomenada Tajo de Raldon que explica que per que a Benidorm en la muntanya de Puig campana te eixa forma que pareix com si hagueren cortat la muntanya per la mitat.

Conta la llegenda que una persona anomenada Roldan que vivía a Benidorm , quan es va enterar que la seua esposa Alda anava a morir va decidir cremar la seua espasa i cegat per la seua tristeça  va tallar la muntanya en dos i ara a Benidorm quan veus eixa muntanya diuen que va ser "la cuchillada de Roldan"



                                                                   
                                                                                
                                                                         Resultado de imagen de puig campana




                                                                         


Informe de la llegenda: les tres-centes donzelles

Des de fa temps san creat llegendes per a explicar diverses coses que han ocorregut en la nostra historia, esta es una llegenda que explica perque a la porta del Palau de la Catedral de València n'hi han rostres esculpits.

En la porta del Palau de la Catedral de València, la més antiga, es poden observar per damunt de l'arcada, set caps esculpides en pedra. 
Compte la llegenda que el Rei Jaume I planejava prendre la ciutat de València. El monarca va prometre als seus soldats que els primers a entrar repoblarien la ciutat amb dones portades dels seus pobles. El rei, complint a la seua promesa, va fer vindre a tres-centes donzelles de Lleida per a casar-les amb els seus soldats. Es van concertar set matrimonis que van passar a la posteritat esculpits en pedra en la porta de la Catedral que va començar a construir-se immediatament després de la reconquista. 

Davall dels caps encara es conserven les inscripcions dels noms dels llegendaris fundadors. Els set matrimonis estaven formats per: Pere i Maria, Guillermo i Berenguera, Ramon i Dolça, Francesc i Ramona, Bernat i Floreta, Bertran i Berenguera, Doménec y Ramona.



martes, 5 de abril de 2016

LLEGENDES



Hola soc Marcos, i açí vos deixe algunes llegenda que he trobat .

COCENTAINA. LA SERRA DE MARIOLA
 
 Es diu que en este bell paratge vivia en època romana un acabalat senyor, que obtenia la seua riquesa dels metalls preciosos que de la Serra extreia. Tenia una filla molt bella crida Mariola. Eren molts els que envejaven la seua riquesa i desitjaven la seua filla, així que les males llengües els van acusar d'incest sent per això despresos dels seus béns i despenyats des de l'alt d'una roca.

EL CAIMÀ DEL PATRIARCA 

Convertit en feroç dragó per la llegenda habitava en el llit del riu Túria atemorint a les gents que per allí s'acostaven, sense que ningú poguera fer-li front, fins que un dia un despitat i valerós jove li va fer front utilitzant l'astúcia com a aliada. Dotat d'una armadura revestida de guixos èxit immobilitzar-ho al veure's sorprés l'animal per la lluminositat que tal figura desprenia. Matant-ho amb un colp precís. Exposat des de llavors en el vestíbul de l'Església del Col·legi del Patriarca."

Diferencia entre el mite i la llegenda



La llegenda normalment és un relat fantàstic que a vegades té origen en un fet real, però que sol estar complementat per elements fantàstics on solen apareixer sers fantastics.

En canvi un mite és una història fabulosa en on apareixen sers mitològics i que descriu una història que guarda una estreta relació amb el religiós.

LLEGENDA: LA DELICADA DE GANDIA

Diu la llegenda que una jove gandiense va morir a l'haver-li caigut el pètal d'una flor de gesmil (gazmin). 
A l'estendre's la notícia per la ciutat ducal, en el relat es deia que el pètal de la flor que li havia caigut pertanyia a un dels ornaments del rosetó de la Col·legiata de Gandia, es va començar a gestar la llegenda.


  • Uns dels carrers adjacents al carrer Major del centre històric de Gandia rep el nom de Carrer de la Delicada de Gandia. 
  • El nom de La Delicada apareix en l'obra La rondalla de rondalles del segle XVIII. 
  • Obra teatral còmica La Delicada de Gandia d'Emili Fornet estrenada en el teatre Alcàsser de València en 1929. 
  • Personatge principal d'una poesia escrita per Josep Sanmartín. Un dels personatges principals de la novel·la La Fallera Calavera.