La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.[nota 5][nota 6][7] Encara que no és el satèl·lit natural més gran del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari) [nota 7] i, després de satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat.
La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça i els prominents cràters d'impacte. És l'objecte més lluminós del cel després del Sol. Encara que apareix com un cos d'un blanc molt brillant, la seva superfície és fosca i d'una reflectància tan sols una mica superior a la de l'asfalt. La seva prominència en el cel i el seu cicle regular de fases l'han convertit, des de l'antiguitat, en una important influència cultural sobre el llenguatge, el calendari, l'art i la mitologia. La influència gravitatòria de la Lluna produeix les marees oceàniques i el petit allargament del dia. La distància orbital actual del satèl·lit és, actualment, d'unes trenta vegades el diàmetre terrestre, la qual cosa li confereix una mida aparent al cel aproximadament igual que la del Sol; aquest fet li permet cobrir el Sol gairebé en la seva totalitat de manera precisa durant un eclipsi solar. La distància lineal de la Terra a la Lluna augmenta en l'actualitat a un ritme de 3,82±0,07 cm per any.[8]
Es creu que la Lluna es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, no gaire més tard que la Terra. Encara que s'han proposat moltes hipòtesis pel que fa al seu origen, la teoria més acceptada en l'actualitat és que la Lluna és un producte de les restes d'un impacte gegantí entre la Terra i un cos de la mida de Mart.
La Lluna és l'únic cos celeste, a part de la Terra, que els humans han trepitjat mai. El Programa Luna de la Unió Soviètica fou el primer a arribar a la Lluna amb una nau espacial no tripulada l'any 1959. D'altra banda, el Programa Apollo de la NASA dels Estats Units ha estat l'únic que ha aconseguit portar-hi missions tripulades, començant per l'Apollo 8 el 1968 i seguint amb sis aterratges tripulats entre 1969 i 1972, el primer dels quals l'Apollo 11. Aquestes missions retornaren amb més de 380 kg de roques lunars que han estat utilitzades per comprendre millor l'origen del satèl·lit, la formació de la seva estructura interna i la seva història subseqüent.
Després de la missió Apollo 17 del 1972, la Lluna tan sols ha estat visitada per naus no tripulades, la majoria de les quals han estat missions orbitals. Des del 2004, el Japó, la Xina, l'Índia, els Estats Units i l'Agència Espacial Europea han enviat naus en òrbita lunar que han contribuït a confirmar la descoberta de gel lunar en cràters permanentment a l'ombra als pols lunars i també confinada dins de la regolita lunar. L'era post-Apollo també ha vist dues missions amb astromòbils: la missió soviètica final Lunokhod de 1973 i la missió xinesa Chang'e 3 encara en marxa, la qual desplegà el seu astromòbil Yutu el 14 de desembre de 2013.
S'han planejat futures missions tripulades a la Lluna, tant finançades per governs com per fons privats. La Lluna roman, gràcies a l'empara del Tractat de l'espai exterior, un indret lliure d'exploració per totes les nacions per a propòsits pacífics
La missió lunar Apollo 11 va ser la primera a posar un home a la lluna. Era la cinquena missió tripulada del programa Apollo.
La nau Apollo 11 va ser enviada a l'espai pel coet Saturn V des de Cap Canaveral (Florida, EUA). Es va enlairar el 16 de juliol de 1969, va arribar a la Lluna el 20 de juliol (hora dels EUA) i va tornar a la Terra el 24 de juliol.
Quan l'Apollo 11 es va situar a l'òrbita lunar, Edwin E. "Buzz" Aldrin i Neil A. Armstrong es varen traslladar al mòdul lunar Eagle. Michael Collins es va quedar a la nau recolzant les maniobres del mòdul lunar. Quan Armstrong i Aldrin van acabar la seva feina a la superfície de la Lluna, van tornar a l'Eagle i van abandonar la Lluna en vol vertical, fins a acoblar-se a la nau on els estava esperant Collins. Aleshores van emprendre rumb a la Terra. La nau Apollo 11 va caure a les aigües de l'oceà Pacífic on va ser recuperada, prop de les illes Hawaii.
No hay comentarios:
Publicar un comentario