LA LLEGENDA DEL VERGE DE MERITXELL (ANDORRA)

La llegenda de la Verge de Meritxell (Andorra) conta que un Dia de Reis els habitants de l’aldea de Meritxell es dirigien a Canillo per a celebrar una misa i en mig del camí, on actualmente està el santuari, divisaren un rosal en flor amb les fulles verdes com si fora el mes de juny.

 Extranyats en vore la planta florida, s’acostaren i trobaren al peu de l’arbust una imatge de la Verge. Després de la misa, tot el poble anà a buscar la imatge i la portaren a la parroquia de Canillo, on la col.locaren en un altar i prometeren que construirien un retaule.

A l’endemà la imatge havia desaparegut de Canillo i les portes de l’esglèsia estaven tancades. Tots pensaven que havia sigut furtada, però un viatger que havia passat per Meritxell en dirección a Andorra, i que desconeixia el fets del dia anterior, va dir als habitants que havia vist una bella imatge de la Verge al peu d’un rosal eixe mateix dia. Aleshores, arrivaren a la conclusió que la Verge preferia estar en Encamp, on l’havien trovada per primera vegada. Així que la portaren a la parroquia d’Encamp, a l’altar major, però quan tornaren a Canillo, de nou la Verge estaba en Meritxell sota el rosal. A més, al seu voltant no havia neu, tot i la gran nevada caiguda la nit anterior.

Els habitants de Canillo i Encamp, atònits davant el miracle, decidiren constuir una capella en el lloc on la Verge va aparéixer. I allí continua des d’aleshores al Santuari de Mertixell.