Hola soc Maxim!

 El big bang és el model cosmològic de l'univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia en la qual existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura. La teoria del big bang es desenvolupa a partir de les observacions en l'estructura de l'Univers i a partir dels avenços teòrics. El 1912, el nord-americà Vesto Slipher va mesurar el primer efecte Doppler d'una "nebulosa espiral", i aviat van descobrir que gairebé totes les nebuloses espirals s'allunyaven de la Terra. No s'adonaren que aquestes suposades nebuloses eren en realitat galàxies espirals més allunyades de la Via Làctia. Ni tampoc entenien les implicacions cosmològiques d'aquella observació, ja que en aquella època existia una controvèrsia important sobre si aquelles nebuloses eren "universos illa" més llunyans que la Via Làctia.[

La teoria de big bang depèn de dues grans suposicions essencials: La universalitat de les lleis físiques. El principi cosmològic, que estableix que a grans escales l'univers és homogeni i isòtrop. Aquestes idees es consideraven inicialment com a postulats, però avui hi ha esforços per intentar demostrar-les. Per exemple, la primera suposició ha sigut demostrada per observacions que mostren que la desviació més gran possible de la constant de l'estructura fina sobre l'edat de l'univers és de l'ordre 10−5.[28] També, la teoria de la relativitat general ha passat proves estrictes dins l'escala del sistema solar i d'estrelles binàries i, d'altra banda, l'extrapolació a escales cosmològiques ha sigut validada pels èxits empírics en relació a diversos aspectes de la teoria del big bang. Si l'univers a gran escala sembla isòtrop com així es veu des de Terra, el principi cosmològic es pot obtenir simplement a partir del principi de Copèrnic. Finalment, el principi cosmològic s'ha confirmat a un nivell de 10−5 mitjançant les observacions del CMB. S'ha calculat que l'univers és homogeni, en les grans escales, a un nivell del 10%.[29] La teoria del big bang utilitza el postulat de Weyl per a mesurar, sense ambigüitat, el temps en qualsevol moment del passat a partir de l'època de Planck. Les mesures en aquest sistema depenen de coordenades conformals en les quals les anomenades distàncies codesplaçants i els temps conformals permeten no considerar l'expansió de l'univers per les mesures d'espai-temps. En aquest sistema de coordenades, els objectes que es mouen dins el flux cosmològic mantenen sempre la mateixa distància codesplaçant i l'horitzó o límit de l'univers queda fixat pel temps codesplaçant. Vist així, el big bang no és una explosió de matèria que s'allunya per omplir un univers buit, sinó que és l'espai-temps el que s'expandeix. I la seva expansió és la que causa l'augment de la distància entre dos punts fixos del nostre univers. Quan els objectes estan lligats entre si, per exemple en una galàxia, no s'allunyen amb l'expansió de l'espai-temps a causa que s'assumeix que les lleis de la física que els governen són uniformes i independents de l'espai mètric. I encara més, l'expansió de l'univers en les escales actuals locals és tan petita que, en l'expansió, qualsevol dependència de les lleis físiques no seria mesurable amb les tècniques actuals. En general, es consideren tres grans tipus de proves empíriques que donen suport a la teoria cosmològica del big bang: L'expansió de l'univers que s'expressa en la llei de Hubble i que es pot apreciar en el desplaçament cap al vermell de les galàxies. Les mesures detallades de la radiació còsmica de fons. L'abundància d'elements lleugers, com s'exposa a la teoria de la nucleosíntesi del big bang. A més, la funció de correlació de l'estructura a gran escala en l'univers encaixa amb la teoria del big bang.