ESTRELA. Un estel (del llatí *stella) és tot objecte astronòmic que brilla amb llum pròpia. Més precisament, es tracta d'una esfera de plasma que manté la seva forma gràcies a un equilibri hidrostàtic de forces. L'equilibri es produeix essencialment entre la força de gravetat, que empeny la matèria cap al centre de l'estel, i la pressió que exerceix el plasma cap a fora, que, tal com succeeix en un gas, tendeix a expandir-ho. La pressió cap a fora depèn de la temperatura, que en un cas típic com el del Sol es manté amb l'energia produïda a l'interior de l'estel. Aquest equilibri seguirà essencialment igual en la mesura que l'estel mantingui el mateix ritme de producció energètica. No obstant això, com s'explica més endavant, aquest ritme canvia al llarg del temps, generant variacions en les propietats físiques globals de l'astre que constitueixen part de la seva evolució.
PLANETA. Segons la definició, el Sistema Solar consta de vuit planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. En canvi Plutó, que fins a 2006 es considerava un planeta, ha passat a classificar-se com a planeta nan, al costat de *Ceres, també considerat planeta durant algun temps, ja que era un referent en la llei de *Titius-*Bode, i més recentment considerat com a asteroide, i *Eris, un objecte *transneptuniano similar a Plutó. Certament, des dels anys setanta existia un ampli debat sobre el concepte de planeta a la llum de les noves dades referents a la grandària de Plutó (menor del calculat al principi), un debat que va augmentar en els anys següents en descobrir-se nous objectes que podien tenir grandàries similars. D'aquesta manera, aquesta nova definició de planeta introdueix el concepte de planeta nan, que inclou a *Ceres, Plutó, *Haumea, *Sedna, *Makemake i *Eris; i té la diferència de definició en, ja que no ha buidat la zona local de la seva òrbita i no és un satèl•lit d'un altre cos.Hi ha mes planetes Mercuri Venus,la Terra,Mart,Jupiter,Saturn,Ura,Neptu
SATEL.LITS. Es denomina satèl•lit natural a qualsevol cos celeste que *orbita al voltant d'un planeta. Generalment el satèl•lit és més petit i acompanya al planeta en la seva translació al voltant de l'estel que *orbita. El terme satèl•lit natural es contraposa al de satèl•lit artificial, sent aquest últim, un objecte que gira entorn de la Terra, la Lluna o alguns planetes i que ha estat fabricat per l'home. En el cas de la Lluna, que té una massa aproximada a 1/81 de la massa de la Terra, podria considerar-se com un sistema de dos planetes que *orbitan junts (sistema binari de planetes). Tal és el cas de Plutó i el seu satèl•lit Caront. Si dos objectes posseeixen masses similars, se sol parlar de sistema binari en lloc d'un objecte primari i un satèl•lit. El criteri habitual per considerar un objecte com a satèl•lit és que el centre de masses del sistema format pels dos objectes estigui dins de l'objecte primari. El punt més elevat de l'òrbita del satèl•lit es coneix com *apoápside.
METEORIT. Un meteorit és un *meteoroide que aconsegueix la superfície d'un planeta a causa que no es desintegra per complet en l'atmosfera. La lluminositat deixada en desintegrar-se es denomina meteor. El terme meteor prové del grec *meteoron, que significa «fenomen en el cel». S'empra per descriure el centelleig lluminós que acompanya la caiguda de matèria del sistema solar sobre l'atmosfera terrestre. Aquest centelleig es produeix per la incandescència temporal que sofreix el *meteoroide a causa de la pressió de xoc (l'aire atmosfèric es comprimeix en xocar amb el cos i, en augmentar la pressió, augmenta la temperatura, que es transfereix al *meteoroide), no de la fricció.1 2 Això ocorre generalment a altures entre 80 i 110 quilòmetres sobre la superfície de la Terra.
COMETA. Els estels són cossos celestes constituïts per gel, pols i roques que *orbitan al voltant del Sol seguint diferents trajectòries el•líptiques, parabòliques o hiperbòliques. Els estels, juntament amb els asteroides, planetes i satèl•lits, formen part del Sistema Solar. La majoria d'aquests cossos celestes descriuen òrbites el•líptiques de gran excentricitat, la qual cosa produeix el seu acostament al Sol amb un període considerable. A diferència dels asteroides, els estels són cossos sòlids compostos de materials que se sublimen en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10 UA) desenvolupen una atmosfera que embolica al nucli, cridada coma o cabellera. Aquesta coma està formada per gas i pols. A mesura que el cometa s'apropa al Sol, el vent solar assota la coma i es genera la cua característica. La cua està formada per pols i el gas de la coma ionitzat
ASTEROIDE. Un asteroide és un cos rocós, *carbonáceo o metàl•lic més petit que un planeta i major que un *meteoroide que gira al voltant del Sol en una òrbita interior a la de Neptú. La majoria *orbita entre Mart i Júpiter a la regió del Sistema Solar coneguda com a Cinturó d'asteroides, uns altres s'acumulen en els punts de *Lagrange de Júpiter i la major part de la resta creua les òrbites dels planetes.
LA TERRA La Terra (del llatí *Terra,16 deïtat romana equivalent a Gea, deessa grega de la feminitat i la fecunditat) és un planeta del Sistema Solar que gira al voltant del seu estel -el Sol- en la tercera òrbita més interna. És el més dens i el cinquè major dels vuit planetes del Sistema Solar. També és el major dels quatre terrestres. La Terra es va formar fa aproximadament 4550 milions d'anys i la vida va sorgir uns mil milions d'anys després.17 És la llar de milions d'espècies, incloent els éssers humans i actualment l'únic cos astronòmic on es coneix l'existència de vida.18 L'atmosfera i altres condicions abiòtiques han estat alterades significativament per la biosfera del planeta, afavorint la proliferació d'organismes *aerobios, així com la formació d'una capa d'ozó que juntament amb el campmagnètic terrestre bloquegen la radiació solar nociva, permetent així la vida a la Terra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario