GALLOCANTA

Gallocanta

Ens hem despertat tots de mati per a arribar a la Renfe a les 08:30 i eixir cap a Saragossa en autobús, el viatge a segut molt divertit i quan em baixat de per a entrar al castell de Peracense  ens hem donat compte de que feia molt de fred, dins del castell de Peracense y un home ens a contat que el seu nom ve de roca agrest y esta fet d’una roca que es diu rodena que s’estopeja al fregar-se. El castell te tres seccions, la primera per a defendre als habitants y atacar als demes, a la segona es on es trobaven els soldats y al tercer es on vivia l’alcaide amb la seua família, cada alcaide estava al castell un any al tercer sector ni havia una cuina, habitacions i una terrassa superior, aquest sector era al que mes costava de arribar perquè primer els atacants tenien que trencar la porta, i damunt havia un matacan pel que tiraven pedres, una vegada aconseguien obrir la porta tenien que passar per un passadís mol estret pel qual no mes cabien d’un en un i desprès quan el sostre es alçava tiraven un rastell que els impedia el pas i com tenia forats els soldats podien disparar des de dins. El castell també un sistema de captació d’aigües pluvials amb tres cisternes d’aigua de pluja, que es la que mes les agrada beure. Quan el varen construir pensaren en la millor manera de poder defendre’s i per això tenia quaranta habitants mes o menys i així si tenien les cisternes plenes i no plovia tenien aigua suficient per a seixanta dies. El castell va ser reformat fa tretze anys per els miners del poble mentres els arqueòlegs investigaven.

Desprès hem tornat a l’autobús, ens dirigíem a visitar un pastor y desprès a la llacuna de Gallocanta on ens han explicat tot això sobre la llacuna: La natura i els colors son protagonistes de la llacuna de Gallocanta, groc, verd i marro als camps; blau, taronja, rosa y roig als cels i l’inigualable reflex de la llacuna. Els saladars es desatrollen sobre les extenses platges i creixen especies de plantes anuals. La llacuna es relaciona amb la historia de la serralada y els procés de dissolució. Al rebaixar-se la superfície del terreny per l’erosiòn de carbonats afloren argila i altres materials que son responsables de que l’aigua de Gallocanta siga salada.  A la llacuna de Gallocanta no hi ha peixos perquè l’aigua es massa salada si a la llacuna ploguera molt hauria mes aigua que sal i si que podrien viure animals a l’aigua però pel moment nomes ni han algues.   I també de les grulles:les grulles muden les plomes cada tres anys. Tenen tres parts en les ales, les plomes primàries: que te les plomes mes llargues, son necessàries per a volar i com muden totes a la vegada no poden volar en un temps. Les secundaries i les terçaries muden poc a poc. Les grulles son grises y es molt difícil distingir un mascle d’una femella nomes es pot distingir a l’època de cria si tenen un pollet perquè la femella s’encarrega del pollet. Les grulles son aus zancudes i com dormen a l’aigua els porcs senglars i les raboses no poden atacar-les, el seu cos medeix 1’20 metres mes o menys, poden alcançar una envergadura de fins 2 metres, el seu bec es de 15 centímetres aproximadament i el seu ou pesa 120 grams. El crit de les grulles adultes s’escolta mas que el de les joves perquè quan es fan adultes la seua tràquea pega una volta a l’estèrnum. Algunes grulles es queden a la llacuna de Gallocanta y altres baixen fins extremadura.

Quan eren les set mes o menys em tornat a l’autobús per a anar a l’alberg Allucant on varem deixar les maletes sopar i ens varen anar al llit. Al dia següent ens despertarem ales 06:30 per a anar a vore a les grulles que quedaven a la llacuna, tornarem a l’alberg per a desdejunar carrega l’equipatge i anar a Daroca a fer un joc del que varem aprendre que el nom de Daroca significa pas perquè es troba a un vall, va ser conquistada en 1120 y al segle XVI va ser important perquè estaven en guerra y tenia una gran muralla, en la visita a Daroca ens em dividit en grups per afer una gincana per tres esglésies: l’església de San Juan, l’església de San Miguel i l’església de Santo Domingo també hem passat per el pou de Sant Vicent, la porta del Arrabal i la porta baixa de la muralla. A Daroca ni han tres estils d’arquitectura.                                          Art romànic: es desarolla fins el final del segle X a els principis del segle XII. En l’arquitectura religiosa destaca l’ús de la creu llatina, l’arc de mig punt. L’Escultura y Pintura tenen un fi educatiu i ensenya la vida de Jesucrist i els Sants.                                                                                                                      Art mudèjar: estil que combina elements de l’art cristià y l’ornamentació àrab. Se caracteritza per l’ús de la rajola i altres materials. Va aparèixer al segle XII i va continuar desde els segles XV-XVI. El mudèjar Aragonès va ser declarat Patrimoni d’Humanitat per la UNESCO                                                                                                                             Art gòtic: estil que va arribar desprès de l’art romànic, principalment entre els segles XIII-XV. La seua arquitectura es caracteritza per l’arc en punta. En pintura es segueixen utilitzant els murals al “fresc” i mes tard comencen a aparèixer els retaules en fusta. Desprès de la visita a Daroca tots pujarem a l’autobús y tornarem a la Renfe entre rises i cançons

Va ser un súper viatge!

ALBA BARBER PÉREZ