Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seua proclamació per les Corts, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar començament a la Restauració borbònica a Espanya.

En els seus primers onze mesos es van succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del mateix Partit Republicà Federal, fins que el colp d'Estat del general Pavia del 3 de gener de 1874 va posar fi a la República Federal proclamada al juny de 1873 i va donar pas a la instauració d'una República Unitària davall la dictadura del general Serrano, líder del conservador partit constitucional.

El període va estar marcat per tres conflictes armats simultanis: la tercera guerra carlina, la sublevació cantonal i la Guerra dels Deu Anys a Cuba.

Sublevació cantonal: Va ser una insurrecció que va tindre lloc durant la Primera República Espanyola entre juliol de 1873 i gener de 1874. Els seus protagonistes van ser els republicans federals «intransigentes» que volien instaurar immediatament la República Federal de baix dalt sense esperar que les Corts Constituents elaboraren i aprovaren la nova Constitució Federal, tal com defenia el president del Poder Executiu de la República Francisco Pi i Margall, recolzat pels sectors «centrista» i «moderado» del Partit Republicà Federal.

Guerra dels Deu Anys a Cuba: Va ser la primera guerra d'independència cubana contra les forces reals espanyoles. La guerra va començar amb el Crit de Yara, en la nit del 9 al 10 d'octubre de 1868, en la finca La Demajagua, en Manzanillo que pertanyia a Carlos Manuel de Gespes. Va acabar deu anys més tard amb la Paz de Llit o Pacte de Llit, on s'establix la capitulació de l'Exèrcit Independentista Cubà enfront de les tropes españoles. Aquest acord no garantia cap dels dos objectius fonamentals de la dita guerra: la independència de Cuba i l'abolició de l'esclavitud.

El rei Amadeu I va renunciar al tron d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873. L'abdicació va estar motivada per les dificultats a què va haver d'enfrontar-se durant el seu curt regnat, com la guerra a Cuba, l'esclat de la Tercera Guerra Carlina, l'oposició dels monàrquics alfonsins, que aspiraven a la restauració borbònica en la figura d'Alfonso de Borbó, fill d'Isabel II, les diverses insurreccions republicanes i la divisió entre els seus propis partidaris.

Bandera de la Primera República Espanyola

 

Guillermo