Chicos espero que os este gustando el juego de classcraft y que con eso evolucioneis y igual que espero evolucionar yo. Quiero dar las gracias a Ferran por presentarnos este juego porque creo que con este juego va hacer que nos interesemos aun mas por los estudios.
martes, 1 de marzo de 2016
CLASSCRAFT DE DANIEL
Chicos espero que os este gustando el juego de classcraft y que con eso evolucioneis y igual que espero evolucionar yo. Quiero dar las gracias a Ferran por presentarnos este juego porque creo que con este juego va hacer que nos interesemos aun mas por los estudios.
ACOSO ESCOLAR DE DANIEL
El acoso escolar o también llamado bullying es una forma de maltrato que se da en las escuelas, institutos y universidades. Es una forma de maltrato físico y psicológico que se da entre alumnos.
Normalmente se suele hacer en las aulas, redes sociales y en el patio. Se suele ser en forma de amenaza. La mayoría de maltratos suelen ser emocionales. La mayoría de victimas suelen ser niños y niñas que están entrando en la adolescencia. Los que abusan de esos niños suelen ir a las personas mas débiles tanto emocionalmente y físicamente. Las victimas cuando van al colegio tienen miedo y están nerviosos. Algunos casos pueden llevar al limite a las victimas y llevarlas al suicido. El ultimo caso mas fuertes fue el niño que se tiro desde un quinto piso. En mi opinión si hay niños que están sufriendo el acoso escolar que lo digan porque si no quieren que les pase como ha ese niño contarlo. También es importante controlar las emociones.
Felipe VI emilio
Felipe Juan Pablo Alfonso de Tots Sants de Borbó i Grècia és el tercer fill del matrimoni format per Joan Carles I de Borbó i Sofía de Grècia. Va nàixer a Madrid, el 30 de gener de 1968, en la clínica de la Mare de Déu de Loreto. El 8 de febrer de 1968 va ser batejat Al Palau de la Sarsuela per monsenyor Casimiro Morcillo, arquebisbe de Madrid, rebent els noms de Felipe Juan Pablo Alfonso de Tots Sants de Borbó i Grècia: Felipe, per Felip V, el primer Borbó que va ocupar el tron d'Espanya; Juan, pel seu iaio patern, Juan de Borbó, comte de Barcelona; Pablo pel seu iaio matern, el rei Pau de Grècia; Alfonso pel seu besiaio, el rei Alfons XIII, en eixe moment l'últim rei que hi havia regnat a Espanya; i de Tots Sants, per tradició de la família reial. Els seus padrins van ser el comte de Barcelona Juan de Borbó i la reina viuda d'Alfons XIII, Victòria Eugenia d'Espanya, que tornava per primera vegada a Espanya des del seu exil·ltre
Ferran VII emilio
Fernando de Borbó va vindre al món en vida del seu iaio Carles III. Va ser el nové dels catorze fills que van tindre el príncep Carlos, futur Carles IV, i María Luisa de Parma. Dels seus tretze germans, huit van morir abans de 1800. Després de la pujada al tron de son pare en 1788, Fernando va ser reconegut com a príncep d'Astúries per les Corts en un acte celebrat en el Monestir de Sant Jeroni de Madrid el 23 de setembre de 1789. Des de molt prompte, la seua formació va ser encomanada al pare Felipe Scio, religiós de l'Orde de Sant Josep de Calasanz, home modest, culte i intel·ligent. No obstant això, en 1795 és anomenat bisbe de Segòvia, i el seu lloc passa a ser ocupat pel bisbe d'Orihuela, Francisco Javier Cabrera, que al seu torn seria substituït pel canonge Juan Escóiquiz. Influït per este, va créixer avorrint a sa mare i al favorit Manuel Godoy. Ja des de molt jove, Fernando hi havia conspirador en contra dels seus pares i de Godoy, encoratjat pel seu preceptor.
LES MORTS MÉS EXTRANYES DE LA EDAT CONTEMPORÁNEA.
Hola xics i xiques, en aquesta "entrada" us contaré algunes de les morts més tontes, durants la edat contemporánea. =)
Molts personatges famosos han perdut la vida en condicions i situacions tan estranyes com inversemblants. Esta és una selecció: - Enrique I de Castella: va morir d'una pedrada jugant amb els seus amics. - Arquimedes: un soldat romà li va travessar amb la seua espasa al ser recriminat insistentment pel savi grec perquè no xafara uns dibuixos científics que havia fet en la platja. - Jean Baptiste Lully, compositor francés: va morir per una gangrena al clavar-se la batuta en el peu. - Alejandro I de Grècia: la seua mascota, una mona, li va propinar un mos i li va contagiar la ràbia. - Francis Bacon, filòsof i escriptor anglés: va morir de fred mentres omplia amb neu de les muntanyes l'interior del cos d'una gallina morta, per a un experiment sobre la conservació dels aliments. - Agatocles, tirà de Siracusa: es va entravessar amb un furgadents. - Èsquil, dramaturg grec: va morir colpejat per una tortuga que es va desprendre de les urpes d'una àguila que sobrevolaba el seu cap"
Marta Artes
lunes, 29 de febrero de 2016
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seua proclamació per les Corts, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar començament a la Restauració borbònica a Espanya.
En els seus primers onze mesos es van succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del mateix Partit Republicà Federal, fins que el colp d'Estat del general Pavia del 3 de gener de 1874 va posar fi a la República Federal proclamada al juny de 1873 i va donar pas a la instauració d'una República Unitària davall la dictadura del general Serrano, líder del conservador partit constitucional.
El període va estar marcat per tres conflictes armats simultanis: la tercera guerra carlina, la sublevació cantonal i la Guerra dels Deu Anys a Cuba.
Sublevació cantonal: Va ser una insurrecció que va tindre lloc durant la Primera República Espanyola entre juliol de 1873 i gener de 1874. Els seus protagonistes van ser els republicans federals «intransigentes» que volien instaurar immediatament la República Federal de baix dalt sense esperar que les Corts Constituents elaboraren i aprovaren la nova Constitució Federal, tal com defenia el president del Poder Executiu de la República Francisco Pi i Margall, recolzat pels sectors «centrista» i «moderado» del Partit Republicà Federal.
Guerra dels Deu Anys a Cuba: Va ser la primera guerra d'independència cubana contra les forces reals espanyoles. La guerra va començar amb el Crit de Yara, en la nit del 9 al 10 d'octubre de 1868, en la finca La Demajagua, en Manzanillo que pertanyia a Carlos Manuel de Gespes. Va acabar deu anys més tard amb la Paz de Llit o Pacte de Llit, on s'establix la capitulació de l'Exèrcit Independentista Cubà enfront de les tropes españoles. Aquest acord no garantia cap dels dos objectius fonamentals de la dita guerra: la independència de Cuba i l'abolició de l'esclavitud.
El rei Amadeu I va renunciar al tron d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873. L'abdicació va estar motivada per les dificultats a què va haver d'enfrontar-se durant el seu curt regnat, com la guerra a Cuba, l'esclat de la Tercera Guerra Carlina, l'oposició dels monàrquics alfonsins, que aspiraven a la restauració borbònica en la figura d'Alfonso de Borbó, fill d'Isabel II, les diverses insurreccions republicanes i la divisió entre els seus propis partidaris.
En els seus primers onze mesos es van succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del mateix Partit Republicà Federal, fins que el colp d'Estat del general Pavia del 3 de gener de 1874 va posar fi a la República Federal proclamada al juny de 1873 i va donar pas a la instauració d'una República Unitària davall la dictadura del general Serrano, líder del conservador partit constitucional.
El període va estar marcat per tres conflictes armats simultanis: la tercera guerra carlina, la sublevació cantonal i la Guerra dels Deu Anys a Cuba.
Sublevació cantonal: Va ser una insurrecció que va tindre lloc durant la Primera República Espanyola entre juliol de 1873 i gener de 1874. Els seus protagonistes van ser els republicans federals «intransigentes» que volien instaurar immediatament la República Federal de baix dalt sense esperar que les Corts Constituents elaboraren i aprovaren la nova Constitució Federal, tal com defenia el president del Poder Executiu de la República Francisco Pi i Margall, recolzat pels sectors «centrista» i «moderado» del Partit Republicà Federal.
Guerra dels Deu Anys a Cuba: Va ser la primera guerra d'independència cubana contra les forces reals espanyoles. La guerra va començar amb el Crit de Yara, en la nit del 9 al 10 d'octubre de 1868, en la finca La Demajagua, en Manzanillo que pertanyia a Carlos Manuel de Gespes. Va acabar deu anys més tard amb la Paz de Llit o Pacte de Llit, on s'establix la capitulació de l'Exèrcit Independentista Cubà enfront de les tropes españoles. Aquest acord no garantia cap dels dos objectius fonamentals de la dita guerra: la independència de Cuba i l'abolició de l'esclavitud.
El rei Amadeu I va renunciar al tron d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873. L'abdicació va estar motivada per les dificultats a què va haver d'enfrontar-se durant el seu curt regnat, com la guerra a Cuba, l'esclat de la Tercera Guerra Carlina, l'oposició dels monàrquics alfonsins, que aspiraven a la restauració borbònica en la figura d'Alfonso de Borbó, fill d'Isabel II, les diverses insurreccions republicanes i la divisió entre els seus propis partidaris.
| Bandera de la Primera República Espanyola |
Guillermo
año bisiesto emilio
¿Qué fecha sería hoy sin los años bisiestos?
Hoy es 29 de febrero de 2016. Año bisiesto. Como cada cuatro años desde que lo estableció el calendario de Julio César, pero ¿en qué fecha estaríamos hoy si el emperador romano no hubiese introducido el año bisiesto?
Esa misma pregunta se la han hecho en ‘Los Angeles Times’ y, tras consultarlo con numerosos astrónomos, han hallado la fecha exacta: sin años bisiestos, hoy sería 15 de julio de 2017. Aunque para llegar hasta ahí habría que empezar a contar desde que se estableció el calendario de Julio César, hace ya 2062 años.
En total, habría 533 días de diferencia, pero los años bisiestos han sido necesarios para mantener un orden de cara a las estaciones del año.
¿Por qué se creó el año bisiesto?
El calendario de la antigua roma tenía muchos errores. Sólo contaba con 10 meses o había 60 días que no tenían un mes asignado en invierno. Ante estos fallos, el emperador romano encargó un calendario más preciso en el que las estaciones del año siempre cayeran en los mismos meses.
Tras haber encontrado solución a la problemática de las estaciones, se toparon con un rompecabezas inesperado. El tiempo que tardaba la tierra a dar una vuelta completa al sol no era una cifra redonda. Nuestro planeta necesita 365 días, cinco horas, 48 minutos y 45,5 segundos y eso supone que no haya un número exacto de días. No arreglar ese error hubiera supuesto que las estaciones volvieran a bailar pasados muchos años, así que para solucionarlo decidieron añadir un día extra cada cuatro años, lo que se conoce actualmente como año bisiesto.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)