Ferran VII emilio

Fernando de Borbó va vindre al món en vida del seu iaio Carles III. Va ser el nové dels catorze fills que van tindre el príncep Carlos, futur Carles IV, i María Luisa de Parma. Dels seus tretze germans, huit van morir abans de 1800. Després de la pujada al tron de son pare en 1788, Fernando va ser reconegut com a príncep d'Astúries per les Corts en un acte celebrat en el Monestir de Sant Jeroni de Madrid el 23 de setembre de 1789. Des de molt prompte, la seua formació va ser encomanada al pare Felipe Scio, religiós de l'Orde de Sant Josep de Calasanz, home modest, culte i intel·ligent. No obstant això, en 1795 és anomenat bisbe de Segòvia, i el seu lloc passa a ser ocupat pel bisbe d'Orihuela, Francisco Javier Cabrera, que al seu torn seria substituït pel canonge Juan Escóiquiz. Influït per este, va créixer avorrint a sa mare i al favorit Manuel Godoy. Ja des de molt jove, Fernando hi havia conspirador en contra dels seus pares i de Godoy, encoratjat pel seu preceptor.