Fill pòstum d'Alfons XII i María Cristina d'Habsburgo-Lorena, va ser batejat Alfonso Lleó Fernando María Jaime Isidro Pascual Antonio de Borbó i Habsburgo-Lorena. Sa mare va exercir la regència durant la seua minoria d'edat, entre 1885 i 1902. Al final de la Regència i poc abans de començar el seu regnat pròpiament dita, Espanya, després de la intervenció dels Estats Units en 1898 en la guerra colonial, va perdre les seues últimes possessions ultramarines a Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam en una derrota militar coneguda com el desastre del 98. Ja en el segle XX, les aventures colonials van començar novament en la zona nord del Marroc, que havia sigut adjudicada a Espanya en els repartiments internacionals, la qual cosa conduiria a la sagnia de la Guerra del Rif. En 1902, al complir els 16 anys, Alfons XIII, popularment dit a Catalunya "en Cametes" (el "Piernecitas", perquè les tenia molt primes) , va ser declarat major d'edat i va assumir les funcions constitucionals de Cap d'Estat. Durant el seu regnat va visitar totes les províncies espanyoles i va realitzar nombroses visites a l'estranger. Entre els primers països en què va ser rebut es trobaven Alemanya, Regne Unit i França. Durant esta visita, Alfons XIII i el president de la República, Émile Loubet, van ser objecte d'un atemptat en els carrers de París, del que van eixir il·lesos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario