martes, 24 de noviembre de 2015
lunes, 23 de noviembre de 2015
villancico emilio
Buenas soy Emilio y os dejo la cancion de Jhon lenon
“Happy Xmas”. John Lennon compuso e interpretó esta balada considerada como una de las mejores canciones navideñas. Su mensaje antibelicista la hizo convertirse en un himno por la paz.
“Happy Xmas”. John Lennon compuso e interpretó esta balada considerada como una de las mejores canciones navideñas. Su mensaje antibelicista la hizo convertirse en un himno por la paz.
la cancion en si
la cancion con letra
viernes, 20 de noviembre de 2015
jueves, 19 de noviembre de 2015
miércoles, 18 de noviembre de 2015
Villancico de navidad
martes, 17 de noviembre de 2015
LA COMPOSICIÓ DE LA NOSTRA GALÀXIA
ESTRELA
Esfera gran de gas a alta temperatura que emet llum
PLANETA
Cos celeste de forma esferoide que gira al voltant d´una estrela
SATÈL –LIT
Cos esfèric que orbita al voltant d´un planeta
La LLUNA es el nostre satèl–lit
METEORIT
Fragment de roca xicotet.Pot caure sobre els planetes
COMETA
Cos celeste copost de roca,gel i pols,que gira al voltant d´una estrela
ASTEROIDE
Objecte rocós o metàlic,més xicotet que un planeta
POR LUCAS LÓPEZ ROCHER
Hola soc Maxim!
El big bang és el model cosmològic de l'univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia en la qual existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura.
La teoria del big bang es desenvolupa a partir de les observacions en l'estructura de l'Univers i a partir dels avenços teòrics. El 1912, el nord-americà Vesto Slipher va mesurar el primer efecte Doppler d'una "nebulosa espiral", i aviat van descobrir que gairebé totes les nebuloses espirals s'allunyaven de la Terra. No s'adonaren que aquestes suposades nebuloses eren en realitat galàxies espirals més allunyades de la Via Làctia. Ni tampoc entenien les implicacions cosmològiques d'aquella observació, ja que en aquella època existia una controvèrsia important sobre si aquelles nebuloses eren "universos illa" més llunyans que la Via Làctia.[
La teoria de big bang depèn de dues grans suposicions essencials:
La universalitat de les lleis físiques.
El principi cosmològic, que estableix que a grans escales l'univers és homogeni i isòtrop.
Aquestes idees es consideraven inicialment com a postulats, però avui hi ha esforços per intentar demostrar-les. Per exemple, la primera suposició ha sigut demostrada per observacions que mostren que la desviació més gran possible de la constant de l'estructura fina sobre l'edat de l'univers és de l'ordre 10−5.[28] També, la teoria de la relativitat general ha passat proves estrictes dins l'escala del sistema solar i d'estrelles binàries i, d'altra banda, l'extrapolació a escales cosmològiques ha sigut validada pels èxits empírics en relació a diversos aspectes de la teoria del big bang.
Si l'univers a gran escala sembla isòtrop com així es veu des de Terra, el principi cosmològic es pot obtenir simplement a partir del principi de Copèrnic. Finalment, el principi cosmològic s'ha confirmat a un nivell de 10−5 mitjançant les observacions del CMB. S'ha calculat que l'univers és homogeni, en les grans escales, a un nivell del 10%.[29]
La teoria del big bang utilitza el postulat de Weyl per a mesurar, sense ambigüitat, el temps en qualsevol moment del passat a partir de l'època de Planck. Les mesures en aquest sistema depenen de coordenades conformals en les quals les anomenades distàncies codesplaçants i els temps conformals permeten no considerar l'expansió de l'univers per les mesures d'espai-temps. En aquest sistema de coordenades, els objectes que es mouen dins el flux cosmològic mantenen sempre la mateixa distància codesplaçant i l'horitzó o límit de l'univers queda fixat pel temps codesplaçant.
Vist així, el big bang no és una explosió de matèria que s'allunya per omplir un univers buit, sinó que és l'espai-temps el que s'expandeix. I la seva expansió és la que causa l'augment de la distància entre dos punts fixos del nostre univers. Quan els objectes estan lligats entre si, per exemple en una galàxia, no s'allunyen amb l'expansió de l'espai-temps a causa que s'assumeix que les lleis de la física que els governen són uniformes i independents de l'espai mètric. I encara més, l'expansió de l'univers en les escales actuals locals és tan petita que, en l'expansió, qualsevol dependència de les lleis físiques no seria mesurable amb les tècniques actuals.
En general, es consideren tres grans tipus de proves empíriques que donen suport a la teoria cosmològica del big bang:
L'expansió de l'univers que s'expressa en la llei de Hubble i que es pot apreciar en el desplaçament cap al vermell de les galàxies.
Les mesures detallades de la radiació còsmica de fons.
L'abundància d'elements lleugers, com s'exposa a la teoria de la nucleosíntesi del big bang.
A més, la funció de correlació de l'estructura a gran escala en l'univers encaixa amb la teoria del big bang.
lunes, 16 de noviembre de 2015
L'origen De L'univers
HOLA SOC LAURA G. I VAIG A PARLAR SOBRE L'UNIVERS
COM ES VA FORMAR L'UNIVERS?
L'UNIVERS:És el conjunt dels cossos celestes.
En la actualitat sabem que l'univers es inmens on tot esta ordenat i es troba la evolució
L'origen de l'univers és la teoria del BIG BANG fa 15.000 milions d'anys que es va produir una gran
exploció.
ON ENS TROBEM?
Galàxia:És un conjunt de gasos,de pols i de milions d'estreles .
La nostra galàxia és la VIA LÀCTIA.
Una dels milion d'estreles és el SOL que s'organitza tot el sistema solar.
domingo, 15 de noviembre de 2015
LA COMPOSICIÓ DE LA NOSTRA GALÀXIA
Hola soc Pablo i VAIG A PARLAR DE EL TEMA 2:
LA COMPOSCIÓ DE LA NOSTRA GALÀXIA.
ESTRELA. Un estel (del llatí *stella) és tot objecte astronòmic que brilla amb llum pròpia. Més precisament, es tracta d'una esfera de plasma que manté la seva forma gràcies a un equilibri hidrostàtic de forces. L'equilibri es produeix essencialment entre la força de gravetat, que empeny la matèria cap al centre de l'estel, i la pressió que exerceix el plasma cap a fora, que, tal com succeeix en un gas, tendeix a expandir-ho. La pressió cap a fora depèn de la temperatura, que en un cas típic com el del Sol es manté amb l'energia produïda a l'interior de l'estel. Aquest equilibri seguirà essencialment igual en la mesura que l'estel mantingui el mateix ritme de producció energètica. No obstant això, com s'explica més endavant, aquest ritme canvia al llarg del temps, generant variacions en les propietats físiques globals de l'astre que constitueixen part de la seva evolució.
PLANETA. Segons la definició, el Sistema Solar consta de vuit planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. En canvi Plutó, que fins a 2006 es considerava un planeta, ha passat a classificar-se com a planeta nan, al costat de *Ceres, també considerat planeta durant algun temps, ja que era un referent en la llei de *Titius-*Bode, i més recentment considerat com a asteroide, i *Eris, un objecte *transneptuniano similar a Plutó. Certament, des dels anys setanta existia un ampli debat sobre el concepte de planeta a la llum de les noves dades referents a la grandària de Plutó (menor del calculat al principi), un debat que va augmentar en els anys següents en descobrir-se nous objectes que podien tenir grandàries similars. D'aquesta manera, aquesta nova definició de planeta introdueix el concepte de planeta nan, que inclou a *Ceres, Plutó, *Haumea, *Sedna, *Makemake i *Eris; i té la diferència de definició en, ja que no ha buidat la zona local de la seva òrbita i no és un satèl•lit d'un altre cos.Hi ha mes planetes Mercuri Venus,la Terra,Mart,Jupiter,Saturn,Ura,Neptu
SATEL.LITS. Es denomina satèl•lit natural a qualsevol cos celeste que *orbita al voltant d'un planeta. Generalment el satèl•lit és més petit i acompanya al planeta en la seva translació al voltant de l'estel que *orbita. El terme satèl•lit natural es contraposa al de satèl•lit artificial, sent aquest últim, un objecte que gira entorn de la Terra, la Lluna o alguns planetes i que ha estat fabricat per l'home. En el cas de la Lluna, que té una massa aproximada a 1/81 de la massa de la Terra, podria considerar-se com un sistema de dos planetes que *orbitan junts (sistema binari de planetes). Tal és el cas de Plutó i el seu satèl•lit Caront. Si dos objectes posseeixen masses similars, se sol parlar de sistema binari en lloc d'un objecte primari i un satèl•lit. El criteri habitual per considerar un objecte com a satèl•lit és que el centre de masses del sistema format pels dos objectes estigui dins de l'objecte primari. El punt més elevat de l'òrbita del satèl•lit es coneix com *apoápside.
METEORIT. Un meteorit és un *meteoroide que aconsegueix la superfície d'un planeta a causa que no es desintegra per complet en l'atmosfera. La lluminositat deixada en desintegrar-se es denomina meteor. El terme meteor prové del grec *meteoron, que significa «fenomen en el cel». S'empra per descriure el centelleig lluminós que acompanya la caiguda de matèria del sistema solar sobre l'atmosfera terrestre. Aquest centelleig es produeix per la incandescència temporal que sofreix el *meteoroide a causa de la pressió de xoc (l'aire atmosfèric es comprimeix en xocar amb el cos i, en augmentar la pressió, augmenta la temperatura, que es transfereix al *meteoroide), no de la fricció.1 2 Això ocorre generalment a altures entre 80 i 110 quilòmetres sobre la superfície de la Terra.
COMETA. Els estels són cossos celestes constituïts per gel, pols i roques que *orbitan al voltant del Sol seguint diferents trajectòries el•líptiques, parabòliques o hiperbòliques. Els estels, juntament amb els asteroides, planetes i satèl•lits, formen part del Sistema Solar. La majoria d'aquests cossos celestes descriuen òrbites el•líptiques de gran excentricitat, la qual cosa produeix el seu acostament al Sol amb un període considerable. A diferència dels asteroides, els estels són cossos sòlids compostos de materials que se sublimen en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10 UA) desenvolupen una atmosfera que embolica al nucli, cridada coma o cabellera. Aquesta coma està formada per gas i pols. A mesura que el cometa s'apropa al Sol, el vent solar assota la coma i es genera la cua característica. La cua està formada per pols i el gas de la coma ionitzat
ASTEROIDE. Un asteroide és un cos rocós, *carbonáceo o metàl•lic més petit que un planeta i major que un *meteoroide que gira al voltant del Sol en una òrbita interior a la de Neptú. La majoria *orbita entre Mart i Júpiter a la regió del Sistema Solar coneguda com a Cinturó d'asteroides, uns altres s'acumulen en els punts de *Lagrange de Júpiter i la major part de la resta creua les òrbites dels planetes.
LA TERRA La Terra (del llatí *Terra,16 deïtat romana equivalent a Gea, deessa grega de la feminitat i la fecunditat) és un planeta del Sistema Solar que gira al voltant del seu estel -el Sol- en la tercera òrbita més interna. És el més dens i el cinquè major dels vuit planetes del Sistema Solar. També és el major dels quatre terrestres. La Terra es va formar fa aproximadament 4550 milions d'anys i la vida va sorgir uns mil milions d'anys després.17 És la llar de milions d'espècies, incloent els éssers humans i actualment l'únic cos astronòmic on es coneix l'existència de vida.18 L'atmosfera i altres condicions abiòtiques han estat alterades significativament per la biosfera del planeta, afavorint la proliferació d'organismes *aerobios, així com la formació d'una capa d'ozó que juntament amb el campmagnètic terrestre bloquegen la radiació solar nociva, permetent així la vida a la Terra.
ESTRELA. Un estel (del llatí *stella) és tot objecte astronòmic que brilla amb llum pròpia. Més precisament, es tracta d'una esfera de plasma que manté la seva forma gràcies a un equilibri hidrostàtic de forces. L'equilibri es produeix essencialment entre la força de gravetat, que empeny la matèria cap al centre de l'estel, i la pressió que exerceix el plasma cap a fora, que, tal com succeeix en un gas, tendeix a expandir-ho. La pressió cap a fora depèn de la temperatura, que en un cas típic com el del Sol es manté amb l'energia produïda a l'interior de l'estel. Aquest equilibri seguirà essencialment igual en la mesura que l'estel mantingui el mateix ritme de producció energètica. No obstant això, com s'explica més endavant, aquest ritme canvia al llarg del temps, generant variacions en les propietats físiques globals de l'astre que constitueixen part de la seva evolució.
PLANETA. Segons la definició, el Sistema Solar consta de vuit planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. En canvi Plutó, que fins a 2006 es considerava un planeta, ha passat a classificar-se com a planeta nan, al costat de *Ceres, també considerat planeta durant algun temps, ja que era un referent en la llei de *Titius-*Bode, i més recentment considerat com a asteroide, i *Eris, un objecte *transneptuniano similar a Plutó. Certament, des dels anys setanta existia un ampli debat sobre el concepte de planeta a la llum de les noves dades referents a la grandària de Plutó (menor del calculat al principi), un debat que va augmentar en els anys següents en descobrir-se nous objectes que podien tenir grandàries similars. D'aquesta manera, aquesta nova definició de planeta introdueix el concepte de planeta nan, que inclou a *Ceres, Plutó, *Haumea, *Sedna, *Makemake i *Eris; i té la diferència de definició en, ja que no ha buidat la zona local de la seva òrbita i no és un satèl•lit d'un altre cos.Hi ha mes planetes Mercuri Venus,la Terra,Mart,Jupiter,Saturn,Ura,Neptu
SATEL.LITS. Es denomina satèl•lit natural a qualsevol cos celeste que *orbita al voltant d'un planeta. Generalment el satèl•lit és més petit i acompanya al planeta en la seva translació al voltant de l'estel que *orbita. El terme satèl•lit natural es contraposa al de satèl•lit artificial, sent aquest últim, un objecte que gira entorn de la Terra, la Lluna o alguns planetes i que ha estat fabricat per l'home. En el cas de la Lluna, que té una massa aproximada a 1/81 de la massa de la Terra, podria considerar-se com un sistema de dos planetes que *orbitan junts (sistema binari de planetes). Tal és el cas de Plutó i el seu satèl•lit Caront. Si dos objectes posseeixen masses similars, se sol parlar de sistema binari en lloc d'un objecte primari i un satèl•lit. El criteri habitual per considerar un objecte com a satèl•lit és que el centre de masses del sistema format pels dos objectes estigui dins de l'objecte primari. El punt més elevat de l'òrbita del satèl•lit es coneix com *apoápside.
METEORIT. Un meteorit és un *meteoroide que aconsegueix la superfície d'un planeta a causa que no es desintegra per complet en l'atmosfera. La lluminositat deixada en desintegrar-se es denomina meteor. El terme meteor prové del grec *meteoron, que significa «fenomen en el cel». S'empra per descriure el centelleig lluminós que acompanya la caiguda de matèria del sistema solar sobre l'atmosfera terrestre. Aquest centelleig es produeix per la incandescència temporal que sofreix el *meteoroide a causa de la pressió de xoc (l'aire atmosfèric es comprimeix en xocar amb el cos i, en augmentar la pressió, augmenta la temperatura, que es transfereix al *meteoroide), no de la fricció.1 2 Això ocorre generalment a altures entre 80 i 110 quilòmetres sobre la superfície de la Terra.
COMETA. Els estels són cossos celestes constituïts per gel, pols i roques que *orbitan al voltant del Sol seguint diferents trajectòries el•líptiques, parabòliques o hiperbòliques. Els estels, juntament amb els asteroides, planetes i satèl•lits, formen part del Sistema Solar. La majoria d'aquests cossos celestes descriuen òrbites el•líptiques de gran excentricitat, la qual cosa produeix el seu acostament al Sol amb un període considerable. A diferència dels asteroides, els estels són cossos sòlids compostos de materials que se sublimen en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10 UA) desenvolupen una atmosfera que embolica al nucli, cridada coma o cabellera. Aquesta coma està formada per gas i pols. A mesura que el cometa s'apropa al Sol, el vent solar assota la coma i es genera la cua característica. La cua està formada per pols i el gas de la coma ionitzat
ASTEROIDE. Un asteroide és un cos rocós, *carbonáceo o metàl•lic més petit que un planeta i major que un *meteoroide que gira al voltant del Sol en una òrbita interior a la de Neptú. La majoria *orbita entre Mart i Júpiter a la regió del Sistema Solar coneguda com a Cinturó d'asteroides, uns altres s'acumulen en els punts de *Lagrange de Júpiter i la major part de la resta creua les òrbites dels planetes.
LA TERRA La Terra (del llatí *Terra,16 deïtat romana equivalent a Gea, deessa grega de la feminitat i la fecunditat) és un planeta del Sistema Solar que gira al voltant del seu estel -el Sol- en la tercera òrbita més interna. És el més dens i el cinquè major dels vuit planetes del Sistema Solar. També és el major dels quatre terrestres. La Terra es va formar fa aproximadament 4550 milions d'anys i la vida va sorgir uns mil milions d'anys després.17 És la llar de milions d'espècies, incloent els éssers humans i actualment l'únic cos astronòmic on es coneix l'existència de vida.18 L'atmosfera i altres condicions abiòtiques han estat alterades significativament per la biosfera del planeta, afavorint la proliferació d'organismes *aerobios, així com la formació d'una capa d'ozó que juntament amb el campmagnètic terrestre bloquegen la radiació solar nociva, permetent així la vida a la Terra.
sábado, 14 de noviembre de 2015
Big Bang
Hola, sóc Guillermo.Vos porte informació sobre el Big Bang.
El Big Bang va ocórrer fa aproximadament 13,8 mil milions d'anys darrere.El procés de la gran explosió seria: durant el primer segon o menys de l'Univers, els protons, els neutrons i els blocs constituents dels àtoms, van ser formats, quan els fotons van xocar i van convertir la seua energia en massa, i les quatre forçes estaven partides en identitats separades.
Aproximadament tres minuts després de la gran explosió, quan la temperatura va baixar a mil milions de graus, els protons i els neutrons es van combinar per a formar els nuclis d'alguns elements més pesats, el més notable possible és l'heli.
El Big Bang va ocórrer fa aproximadament 13,8 mil milions d'anys darrere.El procés de la gran explosió seria: durant el primer segon o menys de l'Univers, els protons, els neutrons i els blocs constituents dels àtoms, van ser formats, quan els fotons van xocar i van convertir la seua energia en massa, i les quatre forçes estaven partides en identitats separades.
Aproximadament tres minuts després de la gran explosió, quan la temperatura va baixar a mil milions de graus, els protons i els neutrons es van combinar per a formar els nuclis d'alguns elements més pesats, el més notable possible és l'heli.
jueves, 12 de noviembre de 2015
GALLOCANTA
Ya hem pujat a l'autobùs i estemcomençantel viatje mes bonic i que recordarem tota la nostra vida.
Ja hem plegat i han sigut 3h i 30 molt llarges,segur que en eixe moment vam estar pensant que trobariem en falta a els nostres pares y mares que tambè ens trobaran en falta.
Ja es hora de dormir pero com Laura V es sonambula em fa molta gracia i no puc dormir.Em toca dormir en ELIA ,ALBA,CANDELA I LAURA V .Han separat a Marta la meva parella fins i tot estic am cunes companyes maravilloses.
MENJARS
Hui ham sopat macarrons ,carn amb creïlles frejides i danone.
Hui hem desdejunat llet amb madalenes.
Hui hem dinat tortilla de atun i una poma.
LLOCS VISITATS
Hem anat a Terol despres a Zaragoza i finalment a LA LLACUNA DE GALLOCANTA .Per els nervis de aplegar mos vam portar mal.Finalment em anat a Daroca aon hem fet una ginkana.
CANDELA SOLER CATALA
Ja hem plegat i han sigut 3h i 30 molt llarges,segur que en eixe moment vam estar pensant que trobariem en falta a els nostres pares y mares que tambè ens trobaran en falta.
Ja es hora de dormir pero com Laura V es sonambula em fa molta gracia i no puc dormir.Em toca dormir en ELIA ,ALBA,CANDELA I LAURA V .Han separat a Marta la meva parella fins i tot estic am cunes companyes maravilloses.
MENJARS
Hui ham sopat macarrons ,carn amb creïlles frejides i danone.
Hui hem desdejunat llet amb madalenes.
Hui hem dinat tortilla de atun i una poma.
LLOCS VISITATS
Hem anat a Terol despres a Zaragoza i finalment a LA LLACUNA DE GALLOCANTA .Per els nervis de aplegar mos vam portar mal.Finalment em anat a Daroca aon hem fet una ginkana.
CANDELA SOLER CATALA
lunes, 9 de noviembre de 2015
el viaje a gallocanta
El jueves
por la mañana tuvimos que madrugar para llegar a coger el autobús. Ya en
el autobús nos pusimos a cantar canciones y vimos varias películas. En el castillo de peracense llegamos y nos dijeron que su historia se remonta a la edad de bronce en la prehistoria. Nos enseñaron varias armas dos de ataque, dos de elevación y dos catapultas. Nos contaron que a partir de un siglo determinado descubrieron la pólvora y inventaron cañones... Tambien nos contaron que habia un poblado que vivia ha el oeste y se mudo al sur ya que obtenian mas agua y comida en el nuevo poblado. En el castillo vivian entre 40 y 50 tropas y sobrevivian 2 meses con 4 aljibes de agua de lluvia por que segun unos manuscritos les gustaba mas la de lluvia que la de manantial. Despues de las fabulosas explicaciones subimos al autobús y continuamos hacia un museo cerca del albergue. Ya en el museo estando fuera, estuve obsevando las grullas como venian en forma de V. Entramos al museo y habian vitrinas con animales disecados, y si pulsabas un boton escuchabas el ruido que hacian las grullas y otros animales de la laguna. En el albergue estuvimos elijiendo con quien queríamos dormir y a Pablo y a mi nos toco con Adrián y Maxim, que por suerte, Adrian se trajo un juego de mesa y jugamos. Por la noche no dormimos debido a que no conociamos el sitio, extrañabamos la cama y nos costaba mucho dormir. A la mañana siguiente nos despertaron a las 7 de la mañana para ver a las grullas emigrar a otras ciudades. Cojimos el autobus y nos dirijimos a Daroca. Alli hicimos una yincana sobre la ciudad y despues fuimos a la puerta baja donde nos explicaron su historia y nos enseñaron las primeras escopetas de mano. Al acabar la excursion volvimos hacia casa llegando hacia las 17:30 de la tarde.
Emilio Miñana Mayans
VIATGE A GALLOCANTA
El dia 4 de novembre cuan em vaig xitar se me va fer un embolic a la panxa dels nervis que tenia per lo que anava a pasar-mhe al sant demà.El dia 5 de novembre a la matinada vaig desdejunar,em vaig vestir i vaig agafar el cotxe per anar a l'estació de la RENFE,menos mal que vaig arribar a les 8:30 justet a l'ora que ens va dir Ferran.Una vegada en la estació agafem un autobus amb un simpàtic conductor que vuic agrair la seua paciencia per aguantar-mhos tot el rato que per a aguantar-mhos fa falta molta paciencia,en fi que cuan vaig entrar a l'autobus em vaig portar una desepció pèr que Laura V i Alba eren les meues parelles i voliem anar juntes al final de l'autobus pero com que estabe joel i la penya aixina que vaig decidir anar asoles i al final de l'autobua hi habia un lloc lliure pero no se podia sentar ningú aixina que a mi em van passar davant del tot amb els profes que tambe mhe ho vaig passar super bé.cuan va començar a arrancar el autobus i ha anar per la carretera se me va fer un poquet llarg per que van ser 3 hores en autobus encara que pararem a asmorçar.al final d'un viatge tan llarg varem arribar al CASTELL DE PERACENSE on hi habia un senyor que li deien Jesus que ens va explicar amb tot detall lo que hi va ocurrir al castell al llarg del temps,després varem anar a dinar a un poble precios amb uns columpis i una pista de futbol.Per la vesprada varem anar a visitar a un pastor amb aproximàdament unes 1.000 ovelles i dos gossos ,ens va estar explicant com era el seu treball i la qualitat que tenia i també varem visitar la Llacuna de Gallocanta per a vore el centre de intrerpretació de la Llacuna i a les grulles com venien de altres llocs del món.cuan es va fer de nit varem anar al albergue Allucant precios amb unes estatues de dos grulles en la entrada i per dins era moly gran i molt acollible.una vegada dins cada un va triar una habitació i a mi hem va tocar anar persupost amb les meues parelles Laura i Alba i les dues Candeles, varem estar un ratet en la habitació hasta que Ferran ens va cridar per a sopar i una vegada varem acabar de sopar ens putjarem unaltra volta a la habitació fins a que ens xitarem molestarem un poc hasta que ens dormirem i a la matinada del dia seguent Ferran ens despertá a les 7:30 de la matinada per a vore les grulles emigrar cap al sud i al acabar de voreles varem anar al albergue a desdejunar per a partir cap a Daroca per a fer una gymcana.Una vegada en Daroca anarem al centre de turisme i una xica molt amable ens va explicar lo que anavem a fer i ens mostraren un video per a saber lo que era daroca.a continuació començarem la gymcana y Ferran ,Cris y Amparo feren uns grups jo anava en el de Ferran i eixa gymcana va fer que jo aprenguera mes coses de les que savia pero lo que mes em ma agradar de aquesta activitat va ser cuan li varem preguntar a un home que com li deien a una casa molt peculiar en Daroca que es deia la casa del demonio rojo per que hi habitava un home que tenia molta mala llet.En acabar la gymcana anarem a dues torres de daroca en les que ens explica un caballer de lédat mitjana les consequensies que tenia la guerra en daroca i sobretot en eixos temps i al final de la visita a daroca putjarem per unes escales pro estretes fins a una de les torres de Daroca que com enterra hi habien uns forats en la pedra ficaren una reixa per a que ningú caiga.En la plaça central de Daroca ens va arreplegar l'autobus per a ficar rumbe cap a Gandia i a meitat del camí pararem un altra volta per a dinar en un parquin de caravanes i camions on hi habia un bar i dins militars varem fer tot lo que teniem que fer i ja definitivament ens dirigiem cap a gandia.
GRACIES PROFES PER HABERNOS DONAT AQUESTA OPORTUNITAT TAN GRAN!
DE ELIA
GRACIES PROFES PER HABERNOS DONAT AQUESTA OPORTUNITAT TAN GRAN!
DE ELIA
VIATGE A GALLOCANTA
Ens vam despertar el dijous molt nerviosos i amb molta il.lusió pel viatge que anàvem a fer els alumnes de 5é i 6é del col.legi Abad Sola. Molta il.lusió no només per passar 2 dies junts i dormir junts ,sinó també per vore els llocs que anàvem a visitar i sobre tot per vore les grulles, havíem estat treballant sobre elles durant les últimes setmanes i això ens havía motivat molt i teníem moltíssimes ganes de vore-les, però també la llacuna, perquè diuen que és la llacuna del color. Així que tots esperàvem molt d´este viatge.
De Gandia anàrem rumb al castell de Peracense, parant primer a esmorzar. El castell va ser construït allí perqué era més difícil d´accedir, ens va explicar el guia, tambe ens va dir que la roca on estava construït s´anomenava roca Cíclop perquè deien que els Ciclops eren els únics que podien moure-la. A la planta baixa, estaven les armes, perquè allí era on atacaven i tiraven a l´arc. Des de la planta primera vigilaven si venien a atacar-los i preparaven les tropes.Dalt de tot estava la vivenda del l´alcàsser, la cuina, les habitacions etc. El poble es va construïr després i es va anomenar Peracense pel castell. Molt xulo,este castell!!
I rumb a la llacuna de Gallocanta, després de dinar en un parc. El gruller ens va explicar moltes curiositats sobre les grulles, per exemple que és difícil distingir un mascle d´una femella, que muden de plomes cada 3 anys, que les grulles adultes fan un soroll més greu etc. Vam vore les grulles de lluny i vam contemplar l´espectacular paisatge, on la naturalesa i els colors són protagonistes. També vam visitar el museu de Gallocanta,allí vam obtindre molta informasió sobre la llacuna i el patrimoni natural i cultural de la zona. Em va agradar moltísim!!
I ara sí, tocava anar a l´alberg i sopar i gitar-nos.Qué divertit! Tots junts per a dormir! JA JA JA!Dormir, vam dormir poc! I al dia següent vam haver de matinar molt per a tornar a vore les grulles volant en les seues migracions. Les véiem de lluny. Jo crec que tots esperàvem vore-les de més prop,però va ser molt emocionant!
Ara ja tocava fer maletes i anar cap a Daroca. Quin poblet més xulo!Vam fer una ginkana i tot!Ho vam passar fenomenal!I caminet cap a casa, parant a dinar clar.Qué pesar tornar a casa! Ho havíem passat tan bé!
A mi particularment, el viatge m'ha agradat molt i no només per dormir amb els amics i tot aixó,sino també per tots els llocs que hem vist,especialment per les grulles.
PABLO GASCÓN OLIVARES
De Gandia anàrem rumb al castell de Peracense, parant primer a esmorzar. El castell va ser construït allí perqué era més difícil d´accedir, ens va explicar el guia, tambe ens va dir que la roca on estava construït s´anomenava roca Cíclop perquè deien que els Ciclops eren els únics que podien moure-la. A la planta baixa, estaven les armes, perquè allí era on atacaven i tiraven a l´arc. Des de la planta primera vigilaven si venien a atacar-los i preparaven les tropes.Dalt de tot estava la vivenda del l´alcàsser, la cuina, les habitacions etc. El poble es va construïr després i es va anomenar Peracense pel castell. Molt xulo,este castell!!
I rumb a la llacuna de Gallocanta, després de dinar en un parc. El gruller ens va explicar moltes curiositats sobre les grulles, per exemple que és difícil distingir un mascle d´una femella, que muden de plomes cada 3 anys, que les grulles adultes fan un soroll més greu etc. Vam vore les grulles de lluny i vam contemplar l´espectacular paisatge, on la naturalesa i els colors són protagonistes. També vam visitar el museu de Gallocanta,allí vam obtindre molta informasió sobre la llacuna i el patrimoni natural i cultural de la zona. Em va agradar moltísim!!
I ara sí, tocava anar a l´alberg i sopar i gitar-nos.Qué divertit! Tots junts per a dormir! JA JA JA!Dormir, vam dormir poc! I al dia següent vam haver de matinar molt per a tornar a vore les grulles volant en les seues migracions. Les véiem de lluny. Jo crec que tots esperàvem vore-les de més prop,però va ser molt emocionant!
Ara ja tocava fer maletes i anar cap a Daroca. Quin poblet més xulo!Vam fer una ginkana i tot!Ho vam passar fenomenal!I caminet cap a casa, parant a dinar clar.Qué pesar tornar a casa! Ho havíem passat tan bé!
A mi particularment, el viatge m'ha agradat molt i no només per dormir amb els amics i tot aixó,sino també per tots els llocs que hem vist,especialment per les grulles.
PABLO GASCÓN OLIVARES
Gallocanta
GALLOCANTA
El día 5 de Novembre tots en vam despertar mes promte per arribar a temps al autobús perque no voliem arribar tard vam pujar i era un viatge molt llarg i el conductor va posar algunes pelicúles.
Quan van passar unes 2 hores ens pararen a esmorçar despres vam anar al castell de Peracense i tots vam vore unes ferramentes de fa molt temps vam pujar a altres llocs del castell i el monitor ens va explicar cada cosa d' elles.
Despres vam pujar al autobús i vam anar a vore un pastor que tenia al voltant de 1.000 ovelles el xic que es deia Amado ens va explicar un poquet com era cuidar 1.000 ovelles nosaltres pensaven que era molt dur pero ell com ja tenía experiencía va dir que era menys dur que si la cuidaven unes altres persones que no tenien experiencía.
Quan vam pujar al autobús un altra vegada vam anar a Gallocanta peró primer vam parar a esmorçar quan arribaren a Gallocanta vam entrar a ún museu i allí vam escoltar el soroll que feien els animals mes o menys quan eixirem del museu vam vore les grulles amb un telescopi i era super xulo i molt emocionant allí ens vam donar temps per berenar i ja era casi de nit despres de berenar vam anar al albergue Allucant alli ens vam donar unes habitacións i de sopar després de sopar vam pujar a les habitacións i vam anar a ¨dormir¨
Al matí següent ens vam alçar per a vore grulles i despres vam anar a Daroca allí vam fer un joc que hi havía que trobar unes pistes i posar les respostes després del joc una xica ens va explicar alguna historía de Daroca molt interesant.
I finalment ens vam pujar al autobús i vam tornar a casa
De Erik Gutiérrez Arenas.
domingo, 8 de noviembre de 2015
GALLOCANTA
Gallocanta
Ens hem despertat tots de
mati per a arribar a la Renfe a les 08:30 i eixir cap a Saragossa en autobús, el
viatge a segut molt divertit i quan em baixat de per a entrar al castell de
Peracense ens hem donat compte de que feia
molt de fred, dins del castell de Peracense y un home ens a contat que el seu
nom ve de roca agrest y esta fet d’una roca que es diu rodena que s’estopeja al
fregar-se. El castell te tres seccions, la primera per a defendre als habitants
y atacar als demes, a la segona es on es trobaven els soldats y al tercer es on
vivia l’alcaide amb la seua família, cada alcaide estava al castell un any al
tercer sector ni havia una cuina, habitacions i una terrassa superior, aquest
sector era al que mes costava de arribar perquè primer els atacants tenien que
trencar la porta, i damunt havia un matacan pel que tiraven pedres, una vegada aconseguien
obrir la porta tenien que passar per un passadís mol estret pel qual no mes cabien
d’un en un i desprès quan el sostre es alçava tiraven un rastell que els
impedia el pas i com tenia forats els soldats podien disparar des de dins. El castell
també un sistema de captació d’aigües pluvials amb tres cisternes d’aigua de
pluja, que es la que mes les agrada beure. Quan el varen construir pensaren en
la millor manera de poder defendre’s i per això tenia quaranta habitants mes o
menys i així si tenien les cisternes plenes i no plovia tenien aigua suficient
per a seixanta dies. El castell va ser reformat fa tretze anys per els miners
del poble mentres els arqueòlegs investigaven.
Desprès hem tornat a l’autobús,
ens dirigíem a visitar un pastor y desprès a la llacuna de Gallocanta on ens
han explicat tot això sobre la llacuna: La natura i els colors son
protagonistes de la llacuna de Gallocanta, groc, verd i marro als camps; blau,
taronja, rosa y roig als cels i l’inigualable reflex de la llacuna. Els
saladars es desatrollen sobre les extenses platges i creixen especies de
plantes anuals. La llacuna es relaciona amb la historia de la serralada y els procés
de dissolució. Al rebaixar-se la superfície del terreny per l’erosiòn de
carbonats afloren argila i altres materials que son responsables de que
l’aigua de Gallocanta siga salada. A la
llacuna de Gallocanta no hi ha peixos perquè l’aigua es massa salada si a la
llacuna ploguera molt hauria mes aigua que sal i si que podrien viure animals a
l’aigua però pel moment nomes ni han algues.
I també de les grulles:les grulles muden les plomes cada tres anys. Tenen
tres parts en les ales, les plomes primàries: que te les plomes mes llargues,
son necessàries per a volar i com muden totes a la vegada no poden volar en un
temps. Les secundaries i les terçaries muden poc a poc. Les grulles son grises
y es molt difícil distingir un mascle d’una femella nomes es pot distingir a l’època
de cria si tenen un pollet perquè la femella s’encarrega del pollet. Les grulles
son aus zancudes i com dormen a l’aigua els porcs senglars i les raboses no
poden atacar-les, el seu cos medeix 1’20 metres mes o menys, poden alcançar una
envergadura de fins 2 metres, el seu bec es de 15 centímetres aproximadament i
el seu ou pesa 120 grams. El crit de les grulles adultes s’escolta mas que el
de les joves perquè quan es fan adultes la seua tràquea pega una volta a l’estèrnum.
Algunes grulles es queden a la llacuna de Gallocanta y altres baixen fins
extremadura.
Quan eren les set mes o menys
em tornat a l’autobús per a anar a l’alberg Allucant on varem deixar les
maletes sopar i ens varen anar al llit. Al dia següent ens despertarem ales
06:30 per a anar a vore a les grulles que quedaven a la llacuna, tornarem a l’alberg
per a desdejunar carrega l’equipatge i anar a Daroca a fer un joc del que varem
aprendre que el nom de Daroca significa pas perquè es troba a un vall, va ser
conquistada en 1120 y al segle XVI va ser important perquè estaven en guerra y
tenia una gran muralla, en la visita a Daroca ens em dividit en grups per afer
una gincana per tres esglésies: l’església de San Juan, l’església
de San Miguel i l’església de Santo Domingo també hem passat per el pou de Sant
Vicent, la porta del Arrabal i la porta baixa de la muralla. A Daroca ni han
tres estils d’arquitectura. Art romànic:
es desarolla fins el final del segle X a els principis del segle XII. En l’arquitectura
religiosa destaca l’ús de la creu llatina, l’arc de mig punt. L’Escultura y
Pintura tenen un fi educatiu i ensenya la vida de Jesucrist i els Sants. Art
mudèjar: estil que combina elements de l’art cristià y l’ornamentació àrab. Se caracteritza
per l’ús de la rajola i altres materials. Va aparèixer al segle XII i va
continuar desde els segles XV-XVI. El mudèjar Aragonès va ser declarat Patrimoni
d’Humanitat per la UNESCO Art
gòtic: estil que va arribar desprès de l’art romànic, principalment entre els
segles XIII-XV. La seua arquitectura es caracteritza per l’arc en punta. En pintura
es segueixen utilitzant els murals al “fresc” i mes tard comencen a aparèixer
els retaules en fusta. Desprès de la visita a Daroca tots pujarem a l’autobús y
tornarem a la Renfe entre rises i cançons
Va ser un súper
viatge!
ALBA BARBER PÉREZ
Viaje a Gallocanta.
El 5 de noviembre del 2015, era el día del viaje a Gallocanta y los alumnos de 5º y 6º fuimos a la estación de la Renfe para coger el autobús.Yo estaba nervioso e ilusionado, porque iba a ser un viaje emocionante y cuando llegó la hora nos pusimos en marcha. Iba a ser un largo viaje de por lo menos 3 horas.
Cuando ya llevábamos la mitad del trayecto, paramos a almorzar y después continuamos hasta llegar a nuestro primer destino, el castillo de Peracense, situado en la provincia de Teruel.
Subimos por la montaña y cuando entramos al castillo todos pusimos la atención en varias máquinas de la Edad Media, que tenían varias funciones, además el castillo era grande y estaba bien conservado. Allí había un hombre llamado Jesús que nos explicó la historia del castillo y al parecer tenia la importante función de combatir a Castilla en aquella época y era uno de los castillos más difíciles de conquistar.
Habían varios recintos: el inferior, el intermedio y el superior. Nosotros estábamos en el inferior y fuimos a ver los otros dos. Cada recinto tenia una función diferente y cuando acabamos de verlo, salimos del castillo dirección a Gallocanta, situada en la provincia de Zaragoza.
Durante el recorrido, paramos en un prado donde nos esperaba un pastor llamado Amado que tenia unas 1.000 ovejas y dos perros. Nos contó la vida de ser pastor y cuando yo la escuché comprendí que era muy dura, pero él no se quejaba porque le gustaba.
Volvimos al autobús e hicimos una parada en un pueblo para comer y después continuamos hasta Gallocanta. Nos dirigimos hacia la laguna y allí cogimos los prismáticos y observamos a las grullas, se oía su griterío y eran unas aves majestuosas. Después entramos en el Centro de Interpretación de la laguna. Allí podíamos escuchar los sonidos de todas las aves de la laguna.
Cuando salimos, nos dirigimos hacia el albergue Allucant y tras dejar las maletas, bajamos a cenar y luego nos fuimos a dormir.
Al día siguiente nos levantamos a las 6:30 y fuimos a un mirador para ver a las grullas de cerca, hacía frío y después desayunamos.Cuando terminamos, nos pusimos en marcha hacia Daroca. Al llegar fuimos a la oficina de turismo y una mujer llamada Asunción nos explicó la historia de Daroca.
Después nos dividimos en tres grupos e hicimos una gincana de preguntas y me lo pasé muy bien.
Almorzamos y nos dirigimos hacia los torreones de la Puerta Baja y nos explicaron su función.
Luego salimos de Daroca , dirección a Gandia.
Cuando ya llevábamos la mitad del trayecto, paramos a almorzar y después continuamos hasta llegar a nuestro primer destino, el castillo de Peracense, situado en la provincia de Teruel.
Subimos por la montaña y cuando entramos al castillo todos pusimos la atención en varias máquinas de la Edad Media, que tenían varias funciones, además el castillo era grande y estaba bien conservado. Allí había un hombre llamado Jesús que nos explicó la historia del castillo y al parecer tenia la importante función de combatir a Castilla en aquella época y era uno de los castillos más difíciles de conquistar.
Habían varios recintos: el inferior, el intermedio y el superior. Nosotros estábamos en el inferior y fuimos a ver los otros dos. Cada recinto tenia una función diferente y cuando acabamos de verlo, salimos del castillo dirección a Gallocanta, situada en la provincia de Zaragoza.
Durante el recorrido, paramos en un prado donde nos esperaba un pastor llamado Amado que tenia unas 1.000 ovejas y dos perros. Nos contó la vida de ser pastor y cuando yo la escuché comprendí que era muy dura, pero él no se quejaba porque le gustaba.
Volvimos al autobús e hicimos una parada en un pueblo para comer y después continuamos hasta Gallocanta. Nos dirigimos hacia la laguna y allí cogimos los prismáticos y observamos a las grullas, se oía su griterío y eran unas aves majestuosas. Después entramos en el Centro de Interpretación de la laguna. Allí podíamos escuchar los sonidos de todas las aves de la laguna.
Cuando salimos, nos dirigimos hacia el albergue Allucant y tras dejar las maletas, bajamos a cenar y luego nos fuimos a dormir.
Al día siguiente nos levantamos a las 6:30 y fuimos a un mirador para ver a las grullas de cerca, hacía frío y después desayunamos.Cuando terminamos, nos pusimos en marcha hacia Daroca. Al llegar fuimos a la oficina de turismo y una mujer llamada Asunción nos explicó la historia de Daroca.
Después nos dividimos en tres grupos e hicimos una gincana de preguntas y me lo pasé muy bien.
Almorzamos y nos dirigimos hacia los torreones de la Puerta Baja y nos explicaron su función.
Luego salimos de Daroca , dirección a Gandia.
!FUE UN VIAJE GENIAL¡
Guillermo Aparisi Mascarell
Guillermo Aparisi Mascarell
miércoles, 4 de noviembre de 2015
MI GRULLA
Hola soy Edu y queria compartir con vosotros lo que he puesto en mi grulla que es quepara mi las grullas simbolizan la paz y me ayudan a reflexionar en las cosas malas y buenas que hago
Poesia grulla
Suscribirse a:
Entradas (Atom)